Terres de llocs a on he estat, terres que m’han portat familiars, amics i amics de familiars i amics, gent que conec i gent que no, llocs als que vull anar, als que aniré o als que mai m’aproparé.

Platja d’Arenys de mar, Area de conservació del Ngorongoro-Tanzània, Menorca, Desert del Sàhara-Marroc, Serengueti-Tanzània, Platja de Lido-Venècia, Machu Pichu- Perú, Crater del Ngorongoro-Tanzània, Pals, Vall d’Aran, la Valella-Abenfigo, Riu Vero-Alquèzar, Platja El Golfo-Lanzarote, Platja de Los Cristianos-Tenerife,  Platja d’Hendaya-França, Punta Trabucaire-Delta de l’Ebre, Timanfaya-Lanzarote, Stonehenge-Anglaterra, dos pedres de la meva bufeta biliar, Port Ellen-Islay Island- Escocia, Khenifra-Marroc, , Es Canar-Eivissa, Necròpolis de Chauchilla Desert de Nazca-Perú, Volendam-Holanda, El M;haïjrat-Mauritania, Platja Zurriola Hondatza- Donosti, Desierto Sagel-Senegal, Sidi Kaouki-Marroc, Cu Chi -Vietnam, Alanya Anatonia- Turquia, Duna de França, Platja Baracoa Bauta -Cuba, Platja de Santa Lucia Algarve- Portugal, Capadocia -Turquia,  Poblado Nuvio Assuan -Egipto, , El Arenal -Abenfigo, , Desert de Tunísia,  Istmo de A Lanzada, Illa de Corcula -Croacia,  St. Thomas illes verges, , Punta Cana República Dominicana, Biarritz França, Mèxic,  Sal de Cardona, Malta i civada de diferents destil·leries Talisker i Ayinger.

Sorprenen gama de colors; marrons, beixes, vermellosos, blancs, negres, marengos, grisos i fins i tot morats. Tantes textures com mostres, sorres increïblement fines, fangoses, amb pedretes, amb pedres i amb pallufetes, amb tots els grans del mateix color o amb mil colors diferents dins de la mateixa mostra… Coincidència de colors i textures de terres de diferents parts del món, les blanques terres del Carib es confonen amb les fines sorres de Desert Maurità, les negres terres volcàniques de Lanzarote s’assemblen a la terra de pissarra del Pirineu, la terra de la necròpolis de Chauchilla al Perú és exactament igual que la sorra d’Eivissa…

Quan era petita la meva avia, que fou una gran dona, ens demanava que li portéssim una pedra del riu quan anàvem al seu poble, potser és una d’aquestes coses que se’t queden gravades en el cerebel, potser és una manera de tenir un raconet del món a casa, que la gent s’acordi de tu quan està recorren el món o simplement una manera de perdre el temps, vés a saber…