Mirar fixament el punt més alt de l’edifici mentre els núvols discorren travessant el cel i somniar.

Somniar que som nosaltres qui ens desplacem empesos pel vent sentint la seva força a la cara, el cabells ondulants, aferrats a la coberta d’aquest vaixell improvisat. Menjar-se al món que es presenta al nostres peus assequible i il·limitat. Solcar els set mars i abordar, sota bandera pirata, vaixells per quedar-nos amb el seus tresors. Descobrir illes paradisíaques. Conèixer països exòtics. Viure mil aventures amb els amics, trobar mapes amb una x amagada. Lluitar contra monstres ferotges. Sobreviure a tempestes d’ones impossibles….

Tornar a la realitat amb una sensació de frustració quan sents la campana que marca el final de l’hora del pati per tornar a tancar-nos a classe.