Desconnexió

Qualsevol excusa és bona per fugir dos dies de la ciutat i desconnectar. Si l’excusa és un seminari organitzat pel professor d’art de la UOC, Joan Campàs, sobre com el territori ha estat modelat per l’història i l’art i, si a més, sumem bona companyia ja no es pot demanar més.

Si alguna cosa valoro dels seminaris del Campàs és la capacitat per fer-me veure l’art i l’entorn amb mirada crítica. Demostrar-me com ens deixem emportar pels criteris establerts i com, amb coneixement i estudi puc crear la meva pròpia mirada. A pesar d’això, a pesar d’entendre els mecanismes que el porten a carregar-se el romànic català; símbol del poder per a sotmetre al poble, i dominació patriarcal (els campanars representen formes fàl·liques, segons ell) no puc evitar comprendre aquest tipus d’arquitectura com la protagonista que confereix una personalitat pròpia al territori pirinenc. Plantejar-se perquè considerem les esglésies romàniques elements artístics, i com bé he après, no s’hi val un m’agrada perquè és macu, és una de les qüestions que hem treballat. El fet artístic ve donat ja no pel valor d’ús, sinó per allò que representa, per la seva significació i valor en ser realitzat. La seva conservació genera els elements suficients per poder comprendre la història, el passat i allò en què ens hem convertit i perquè. Representació d’una simbologia innegable, l’art serveix com a pauta de comprensió d’allò que des de la prehistòria ens ha fet humans, element inherent a la condició humana, imprescindible conèixer i comprendre els mecanismes que el generen, el resultat és un tant descoratjador, la idiosincràsia de la realitat humana, allò que ens ha fet homo sapiens, el desig de conquesta, de domini i de Poder. En aquest camí són diversos els elements opressors, la simbologia religiosa i sexual, més relacionada del què ens pot semblar inicialment, incitador del sentiment de culpa, el rol de la dona i la seva posició social, el condicionant cultural, repressió de la vida instintiva en post d’un comportament social acceptat. L’art com a fil conductor per a comprendre i aprendre, La mirada artística i creativa per observar l’entorn i créixer.

Tot això i molt més en un entorn envejable, Taüll, Erill la Vall i Durro, amb un cel amenaçador però que va aguantar, amb les muntanyes ennuvolades, amb el fred ficant-se entre els porus de la pell.

I per suposat, excel·lent companyia. Des del divendres al migdia, quedar i anar al súper per preparar el tiberi del cap de setmana, llarg viatge de quasi quatre hores amb el cotxe a tope, al seient del darrere un tant atapeïts, xarrera sense parar i arribada de nit amb esglai inclòs. Sopar fred a l’apartament de sis, acumulació d’ampolles de vi i gin tònics perfectament combinats. Dissabte seminari, en acabar cervesseta en excel·lent companyia, allà ens trobem tots, tertúlia de tots els temes que ens omplen el cor, i per la nit torna a començar, xerrar fins a les tantes, més ampolles de vi i més excel·lents gin tònics, i aixecar-nos tard, dia de sol i núvols, ara plou ara no, dinar de camí i tornada a la city. Trobar-vos a faltar al moment que us anàvem deixant.