La ciutat que es transforma, els espais que desapareixen, vivim el canvi com a simples observadors. Allà on vas viure ja no hi és, no existeix. Queda en el record, reposant dins d’innumerables històries passades, vinculades a un espai. I de cop et trobes una fotografia que et transporta i reviu aquella època.
Aquesta comparativa és divertida per a mi perquè surt el cole al qual vaig anar quan era petita, l’escola Vedruna Àngels, a la que s’entrava per la porta amb frontó que es veu darrere la font. La fesomia de l’escola en l’època que jo vaig anar no distava excessivament de la postal que, per les vestimentes de la gent, sembla presa a principis del segle XX. Ja a la meva època es parlava que l’Ajuntament pretenia tirar-ho a terra, encara que ningú (o almenys jo segur) no havia sentit a parlar del MACBA, i s’especulava que no podria fer-ho perquè la porta d’entrada estava catalogada, evidentment era un rumor i està clar que ni catalogada ni res, quan va interessar va anar a terra i punt.
A la postal es pot veure el principi del carrer Montalegre a on actualment està la Facultat d’Història i Geografia, l’edifici de l’esquerra ha desaparegut i actualment s’obre la gran plaça davant del MACBA, allà hi havia un kioskillo a on compràvem les xuxes. Com a elements de referència tan sòls ens queda, els tres finestrals quadrats petits de la paret lateral i l’absis d’una església que desconec tant a qui pertany com per on s’accedeix, sembla que estava amagada entre els edificis i ara està abandonada.
LLEVANT ÀNCORES 
l´esglesia no era del col·legi laboure.
és que no tinc ni idea, quin és aquest col·legi laboure? ara està com abandonada i no es pot entrar….
Que quereis que os diga pero yo personalmente hecho de menos la fuente, le daba un toque más de placita, y cuando tenias sed pues ale a beber. Otra cosa que me gustaría saber, es que se ha hecho con la fantástica puerta que teníamos. Espero que no la mal vendieran a algun anticuario yankie, que todo puede ser.
Realmente no tengo ni idea de que criterios se utilizaron, a mi me da que se derrumbó y apa buenas, pero vés a saber.
Sí, ha perdido la sensación de rincón, ..
crec que en principi es volia tornar a posar pero al final no quedava bé amb el disseny de tota l’escola, segons van dir
Hace mucho que no paso por ahí, por lo que el recuerdo de la zona que tengo es el de antes, de cuando comprabamos las chuches en la tiendilla de la izquierda, y tirabamos por la calle ferlandina, estrecha y con unos adoquines imposibles. Recuerdo que justo detrás del cole habia un parking para coches, cutre, cutre, de dos pisos , jajaja
Ostras, el parking de Montalegre…..no me acordaba 🙂
Jo també hi vaig anar quan hi havia la porta dels infants orfes i l’església hi accediem des de l’escola. Ja que mn. Francesc Muñoz (en pau descansi) ens confessava per quaresma i entravem per dins de l’escola.
Referent al llindar on hi posava que era la casa dels infants orfes està ara a l’entrada de l’oficina al ciutadà del carrer Ramalleres.
Jo hi vaig anar a aquesta escola i avui hi he tornat per fer-hi fotos del interior, ja que estic escrivint els meus records en un blog i ara estic parlant de la escola.
Per dins no ha canviat gaire. Ha desaparegut aquell vestíbul enorme on hi havia el despatx de la directora i l’altre, on s’hi feien les fotos de les comunions.
Han enderrocat el tobogan Snif! i han afeixit un pis al damunt de les clases de batxiller, a la dreta del pati de les moreres.
També ha desaparegut el pati on hi havia el safareig.
He quedat amb l’encarregat que, coses de la vida, va ser company del meu germà, que em trucaría per que pugui anar a fer-hi fotos.
Jo vaig visitar-ho amb uns companys fa uns anys, també.