Aquest dissabte he tingut el plaer de passar el dia a bord del Santa Eulàlia, un pailebot propietat del Museu Marítim de Barcelona. La sortida ha estat organitzada amb companys de la UOC, però a més, hem tingut la sort de tenir com a guia expedicionari al professor Jordi Serrallonga,

El fil conductor de la sortida s’ha centrat en Darwin, l’excusa, el Santa Eulàlia és similar al Beagle, amb la petita diferencia de ser el doble de gran.

Les explicacions de Jordi han sigut realment interessants, principalment, per trencar tòpics al voltant de la figura de Darwin, però també per adonar-nos (un cop més, potser) de què la Història vista en perspectiva és un cúmul de casualitats amb les seves conseqüències. Casualitats en el transcurs de la vida de Darwin qui en els seus inicis no tenia cap interès científic, tret de col·leccionar escarabats pel simple plaer de col·leccionar, costum molt arrelada a l’època. Però també un munt de casualitats que el portaren a fer un viatge de cinc anys de durada al voltant del món. Un viatge gens programat i pel que tots els indicis marcaven que no estava preparat, Darwin fou un nen ric i benestant que no sabia ben bé què fer amb la seva vida per a desesperació del seu pare. A pesar d’això, la casualitat en els contactes personals que va rebre a la Universitat, com a diverses lectures sobre geologia que caigueren a les seves mans el portaren a iniciar el famós viatge que havia de durar dos anys i que va acabar durant cinc. Un viatge al què com es va demostrar Darwin no s’hi va acostumar mai i va patir marejos  durant tot el temps.

En contra del què pensava, Darwin no va arribar a les conclusions que el portaren a presentar «L’origen de les espècies» durant el viatge ni durant la seva famosa estada a les Galàpagos. És més, Darwin, a les Galàpagos, va recollir les diverses especies  de pinsans de les diverses illes i els va catalogar dins del mateix grup. Fou un cop tornat a Anglaterra, i amb l’ajuda d’altres naturalistes (disculpeu que no sàpiga els noms, no vaig portar per prendre apunts, era un dia per gaudir del viatge) i gràcies als animals recollits per altres membres de l’expedició que sí els catalogaren per illes que s’adonaren de les diferents adaptacions i canvis morfològics dels diferents espècimens.

Casualitats a la vida de Darwin que arribà a conclusions sobre l’origen i evolució de les espècies provocades, en molts casos per elements casuals, per l’adaptació al medi, o per salts genètics no programats ni cercats. És la norma de canvi i encert, però analitzat amb la perspectiva del temps, evidentment, som el resultat d’un cúmul de casualitats. Aquesta visió en les ments de l’Anglaterra de finals del XIX ,  representà un trencament d’esquemes, però també quedà demostrat que molts científics i naturistes estaven preparats per assumir aquestes novetats.

Tot això i molt més mentre el Santa Eulàlia aixecava veles i sortia del Port de Barcelona a mar obert. Menjàvem a bord, gaudíem de la navegació, ajudàvem a hissar veles, descobríem els secrets de la nau de la ma del Patró, en Francisco, qui ens explicà com cuidava de la nau, que en feien, els seus viatges i ens transmetia la seva passió pel mar i pel Pailebot.

El mar, la llum d’una primavera incipient, el veler i la companyia m’emborratxaren amb la càmera de fotos, així que us deixo un munt de fotos, gaudiu…

Més informació. http://www.mmb.cat