He anat a la recerca i captura d’aquest bar durant molt de temps. Desconeixia la seva existència fins que un dia vaig veure un tros de entrevista a la tele feta en aquest espai, només vaig captar que estava a la Barceloneta i què eren els precursors de les famoses Bombes, res més, ni nom ni adreça. Em vaig recórrer la Barceloneta carrer per carrer, plaça per plaça i res, no hi havia manera de saber quin bar era fins que un bon amic em va parlar de La Cova Fumada, què era impossible anar-hi a l’hora del vermut perquè quan omplien tancaven portes i què el millor era anar a fer un esmorzar de forquilla entre setmana. Raó en tenia, perquè un dissabte cap a l’hora del vermut ens vam apropar i la porta que dóna al Carrer del Baluart estava tancada, sense cap rètol, vam donar la volta i la porta del darrere estava oberta per la gent que fumava però el local estava ple.

Així que aprofitant la visita de família vam decidir anar a esmorzar i marxar desprès a Girona a passar el dia.

La Cova Fumada té aquest aire de bar d’un barri de pescadors. La resta de comensals, parroquians de tota la vida. Converses entre les taules i els cambrers a veu en pit, olor a fritanga i peix fresc, tapes cantades i vi de la casa amb gasosa. Tot el què vam demanar estava boníssim menys les famoses Bombes que no les vam trobar gaires bones, a pesar d’això val molt la pena.