Quadrat negre sobre fons blanc, 1915. Kazimir Malévich

Després de la lluita ve el descans, això diuen, i de cop i volta prens consciència del forat negre que t’omple. Perduda en la immensitat del no-res. No sé a on han quedat els anhels, fins i tot ells m’han abandonat. La buidor m’embolcalla mentre sorpresa cerco la més mínima escletxa de llum. I no hi ha res? Com pot ser?