Fem via pel camí de cavalls

A poc a poc fins la mar

Pel bosc avancem

sa illa aprenem.

Sol i vent. Montanyes suaus, al nord pelat, al sud boscós. Però sobretot el color, aquest blau increïble, aquesta aigua transparent, i sí, aquests acantilats. 

I la llum, cada tarda un espectacle.

Poques paraules, les imatges parlen.

Per la resta, desconnexió, descans (avui amb mal de cul pel cavall), bon tiberi, molt de beure, sense pressa però sense pausa i anem fent. Un altre dia més.