D’acord, en aquest post podeu gaudir directament de les imatges, que són impressionants i parlen per si soles o llegir tota la parrafada que, en general, no té res a veure amb les imatges, avisats esteu. També podeu començar a llegir i si us avorriu passar directament a les imatges…

Per començar, un dia sencer per anar de Haputale a Dambulla. Un tren, dos buses. Unes nou hores. El més remarcable com no, la gent.  M’havien indicat que sortia un bus directe des de Badulla, arribo amb el tren i un tuktuktero primer em pregunta a on vull anar i m’explica que el directe surt tard i va de nit que és millor anar a Kandy i allà canviar, li dic que ok, quan arribo a l’estació un noi que va a Kandy em confirma que és la millor opció, per cert, vaig deixar la motxilla al bus i vaig anar al lavabo, bé, a la letrina asquerosa, tranquilament, de camí la gent m’anava indicant, en cap moment vaig patir per la motxilla. Bé, al que anava, el cas és que el noi aquest, en Mohamed, és va mostrar moooolt atent en tot moment, massa i tot i no és va quedar tranquil fins que no em vaig seure al seu costat, i clar, un viatge de quatre hores dóna per molt. En Mohamed té 29 anys, és musulmà i en fa un que és casat, vol tenir 3 fills, reia quan m’ho deia. Tenia molta curiositat per saber com era la vida de la dona i les relacions de parella del món occidental, m’escoltava atentament i em feia moltes preguntes. Li sorprenia que les dones poguéssim viure soles, o les parelles viure juntes i tenir fills sense casar-se, em deia que a Sri Lanka era impensable. Em va preguntar si el meu matrimoni era voluntari o arreglat pels pares, quan li vaig explicar que havíem estat 17 anys convivint i ens havíem casat només en feia 4 no sé sabia avenir, però reaccionava de manera positiva, carregat de curiositat. Em va explicar que el seu matrimoni era arreglat pel pare, i al preguntar-li em va dir que estava molt content i que li havia semblat molt bé. També al·lucinava perquè és pensava que jo era molt més jove i no li sortien els números, va riure molt. Mohamed és de Kandy i s’em va acudir dir-li que anava pel gran festival que es fa a l’agost, em va insistir, molt, en quedar. Al principi vaig pensar que estaria genial anar amb un local, però tanta efusivitat em tira una mica enrere i a mi se’m pot fer molt pessar, que em conec. No sé què faré, sobre la marxa.

En arribar a Kandy em va fer baixar abans de l’estació per agafar el bus a Dambulla en una cruïlla, em va buscar el bus i em va acompanyar fins que vaig marxar.

En aquest nou bus vaig conèixer al Ansath, després de canviar-me de seient perquè el tió del costat era asqueròs. En Ansath era un noi de 26 anys amb un somriure encantador, molt guapu i molt divertit. Tampoc es creia la meva edat. És professor de matemàtiques de nens de entre 6 i 11 anys i anava a un seminari. Es casarà l’any vinent. Vam riure molt, era molt agradable i, sense que sorti d’aquí, no m’hagués importat que hagués sigut ell el noi de Kandy.

I vaig arribar a les tropecientesmil, osease a les 21 més o menys a Dambulla, destroçada, vaig menjar un arròs a la guesthouse que deixava molt que desitjar i al catre. L’habitació fou increïblement calenta i asfixiant malgrat el ventilador. Si has arribat aquí, al loro que el tema de l’habitació i el ventilador és clau per aquesta història, que ara ve el bo.

Bé, inicialment m’havia planificat passar el matí a Dambulla visitant el Temple del Buda daurat, i per la tarda traslladar-me a Sigiryra per, al dia següent, pujar a la roca directament i ja d’allà agafar el bus per a la següent destinació. Doncs, estava jo esmorzant tranquilament quan apareix l’amo de la guesthouse, en Gamage. I em diu que d’això res, que Sigiriya no està de pas cap a Trincomalee i que ell em portava a Sigiryra ara i a la tarda podia visitar el temple, quedar-me una altra nit i sortir al matí següent des de Dambulla, en això tenia raó, era millor pel bus, pactem preu i marxem. Ei gent!!! En un Toyota híbrid amb aire condicionat, tot un luju. De camí a Sigiryra em parla però no li faig molt de cas, li dic que sí a tot. Sí que és cert que hi ha un moment que em dóna la mà i una mena l’abraçada amb l’amago de dos petons. És veu que m’estava explicant el tour que em faria quan baixés de la roca i clar jo dient que sí a tot, l’home més content que un jinjol.

De Sigiriya millor gaudir de les imatges, només comentar que a dalt de tot hi han les restes d’un palau o un temple no sé sap, però nosaltres pugem per escales metàl·liques i costa imaginar-se com ho feien ells.

Quan baixo arranquem, jo convençuda que tornem al guesthouse, i em pregunta si vull un massatge en un centre ayurveric, li dic que no, que si vull entrar a una botiga, que tampoc i mentrestant visitem un bosc que pertany als jardins de la roca i mentre prenem un coco al que em convida amb el cotxe parat i asseguts al maleter del cotxe parlem de la situació de la dona a occident etc… i ell em diu que ho entén perfectament. Que ell ha treballat molt, va començar de petit venen fruita a la carretera , que va ser molt dur i que ara té dos negocis i que no entén que passa que la seva dona siempre s’està queixant i que ell simplement no l’entén. Hauríeu de veure la meva cara de sorpresa i aguantant-me el riure. Li pregunto si ella treballa i em diu que sí al restaurant familiar. Fa vint anys que són casats i tenen dos fills. Aleshores li dic que la vida és quelcom més que treballar. Ell afirma pensatiu, està clar que està a la crisis dels quaranta. Continuem i després que no a vàries ofertes accedeixo a entrar en un garden. En realitat és un jardí de plantes medicinals i un noi em fa de guia i m’explica perquè fan servir cada planta, pel reuma, pel mal de cap, per la pell, pel camí m’ofereixen un te deliciós i acabem, com no, a la botiga. I jo, sincerament, m’hi cago en tot perquè aquestes situacions m’incomoden molt i no sé dir que no. Total que acabo comprant una bossa de te per 1000 rupies després de regatejar 500. Quan pujo al cotxe li dic que sisplau no em porti a llocs on s’ha de comprar que tinc un problema i no sé dir que no perquè em sap greu i va i es queda fet caldo i diu que no tenia perquè haver comprat. Al pobre home se li ha acabat el tour. Li dic d’anar a dinar al seu restaurant, no us negaré que tenia curiositat per conèixer la dona. És un petit restaurant per locals, a mi em sembla estupendu malgrat el menjar és súper picant. Jo somric i li dic que tot és fantàstic però ell té cara de preocupació, no pot amagar les emocions. Per cert, la seva dona és guapísima i li dic, al sortir, que ha de cuidar-la. Com que m’agafa la nyonya de després de dinar quedem en anar a fer la migdiada per anar al temple cap a les 4:30 i se m’acudeix dir-li que després prefereixo tornar caminant, ai mare que li dic, cara d’absoluta decepció i jo pensant, joer, però és que la veritat que ja tinc prou, que a veure, que el tema de la sociabilització i de currar-me la meva asociabilitat està molt bé, però que voleu que us digui, que hi ha un moment que ja n’hi ha prou, que portava dos dies portant-me molt bé.

El restaurant i la família de Gamage. Flipant la foto de la boda, estava a la recepció de la guesthouse.

El temple del Buda daurat té això, un Buda daurat gegant bastant Kiko, peeeero al costat hi han unes escales (més escales) que et porten a unes coves amb uns budes reclinats dins, n’hi han de fins a sis metres, molt interessant.

Quan arribo la meva habitació està bullint i li demano que per favor em canviï a una amb aire condicionat, més cara de preocupació pensant que no estic bé, i jo dient-li que tot és perfecte però que una altra nit allà no ho soportaré. Me la canvia i perquè estigui contenta en posa l’aire a tot drap, quan entro és una nevera. Conclusió, el karma em castiga per mala persona i haver-li xafat el plan a Gamage amb mal de coll.

Al dia següent vaig a agafar bus per a Trincomalee, el pobre home em porta en tuk-tuk fins a l’estació de buses gratis i em diu que potser al dia següent va a Trincomalee i que em trucarà, horror!!!!! Durant el trajecte rebo dos trucades que no sento, quan arribo el truco i li dic que tot molt bé, que m’he trobat uns amics, menteixo, i que hem quedat demà per anar a la platja. Capta la indirecta i amb decepció s’acomiada. Conclusió, ara a més de mal de coll tinc mocs.

PD: això va passar fa dos dies. Mami ja em trobo bé.