Aquesta és una part del viatge que em podia haver estalviat o no, depèn de com es miri. La decisió de venir a Mirissa, una petita població de la costa sud, ve donada per la intenció de fer una excursió per veure balenes. Perquè estàs aquí i no faràs una excursió per l’Oceà Índic amb la possibilitat de veure balenes? Per altra part, aquesta zona té platges que es podrien considerar paradisíaques, així doncs, vaig decidir fer l’excursió i deixar de ser una rancia per un dia i gaudir de la platja mentre em recupero de l’excursió.

A Mirissa vaig arribar amb bus, una experiència gens gratificant, és incòmode i estressant, el conductor no parava de tocar el clàxon, de frenar de cop i volta sense motiu aparent, d’arrancar a saco i tot això amb música estrident sonant a tot drap.  Quasibé em paso de poble perquè no hi ha estació d’autobusos a Mirissa, sembla que pari quan la gent li demana, em deixaren quasi a les afores del poble perquè se’m va acudir preguntar. Va resultar que l’allotjament estava allà mateix però en un carreró, vaig agafar un tuk-tuk perquè em portés al costat, pagant les reglamentaris rupies, per suposat.

Mirissa és un poble construït al llarg de la carretera, amb molt de tràfic que no para de pitar, i sense una ombra, horrible, per accedir a la platja has de trobar els pocs carrerons que hi van o accedir a través de restaurants i hotels que ocupen tota la sorra, però no sónconstruccions com a casa, semblen xavoles i no saps per on entrar, has d’atravesar la part del darrere de les cuines, tot molt raro. I sí, un cop estàs a la platja tot té un caire paradisíac, malgrat l’urbanització salvatge ha fet desaparèixer gran part de la sorra.

Sobre l’excursió, doncs que voleu que us digui, quatre hores en una montanya rusa, perquè l’Índic és un Oceà mogut, jo m’he pres dos pastilles pel mareig. Il·lusa de mi he iniciat la sortida amb la càmera penjada del coll, amb prou feina em podia aferrar a la barana quan hem estat de peu per veure alguna cosa com per deixar-me anar i fer una foto, he deixat la càmera en una plataforma, un dels nois del vaixell ha fet la foto al dofí. En definitiva hem vist el llom d’una balena blava força a prop, uns segons, resoplar a un parell més una mica lluny (el problema és que quan surten a respirar després triguen deu minuts a tornar a sortir i poden sortir en qualsevol lloc, tot això aferrada a la barana per no sortir volant) una balena ha tingut el detall d’ensenyar-nos , per dos segons, la cua, ha sigut el moment Ooh! I finalment un gran grup de dofins tres dels quals, i ja sense esperar res, ens han sorprès fent increïbles piruetas a l’aire, l’altre moment Ooh!!!! Hem tornat abans d’hora perquè dos terceres parts de la gent estava potant. Jo he aguantat força bé amb un parell de moments crítics, però feia estona que  suplicava en silenci tornar. Per un moment he pensat que tenia la seva conya saber que per sota nostre o al nostre voltant hi havien aquests enormes animals, després m’he tornat a concentrar en no caure i intentar no marejar-me, per suposat. El camí de tornada mig vaixell l’hem fet sobant, es veu que les pastilles pel mareig donen son. Quan hem tornat he anat cap a l’habitació i m’he quedat clapada fins la una.

I m’he decidit a possar -me el banyador i baixar a la platja, que no sigui dit que estant aquí no m’he banyat a l’Índic, però principalment ho he fet perquè no hi ha res més a fer. Hi ha un gran onatge, però l’aigua no cobreix i no està freda. Està ple de llocs on dinar, s’està bé.

Val la pena aquesta parada?, doncs no sé, tot és nou per descobrir i això és un lloc més. personalment prefereixo altre tipus d’espai per veure, però ara, aquí en el xiringuito, després d’haver dinat, doncs no s’està tan mal. També va bé algun dia de relax, que anar d’un lloc a un altre és molt cansat. Sobre l’excursió, mentre estava al vaixell pensava que no, que no valia la pena passar -ho tan malament. Ara em ve al cap la cua de la balena i els dofins fent cabrioles i em surt un somriure. Així que no sé, potser al final del viatge ho podré valorar.

Per la nit he aconseguít arribar a la zona de xiringuitos des de la carretera, tarea gens senzilla, he hagut de fer les meves indagacions durant la tarda. He anat cap a les 7 que encara quedava una mica de llum, però he tornat a les fosques per la carretera il·luminada únicament per la llum de l’intens trànsit. La platja s’omple de taules amb espelmes per sopar, queda molt cuqui. Així que ja sabeu, si heu lligat i voleu sorprendre a el/la col·legui amb un sopar romàntic, la platja de Mirissa és la vostra solució per quedar estupendament.