Dimarts 26 de Juliol.

Avui primer dia de trasllat. Em feia molta il·lusió anar fins a Galle (pronunciat Goll) en tren. Per això havia d’agafar un tren fins a Colombo Fort i allà un altre fins a Galle. A les 7:35 he agafat el primer, 40 rupies que venen a ser 25 cèntims de’€. Puc dir que avui he gaudit de l’experiència de viatjar en un «borreguero». Per sort he pogut seure, amb la motxilla entre les cames, els seients anaven al llarg sota les finestres. Les portes quedaven obertes i així entrava una mica de brisa. He sigut l’única turista en tot el trajecte, una hora i mitja. Hi havia gent de peu i una senyora ha considerat que hi havia prou espai per seure entre un senyor i jo, m’he arrambat com he pogut a la noieta del costat que anava amb un noi i han acabat convidar-me a cigrons que li han comprat a un venedor ambulant, li he agafat un perquè no sigui dit, però no em venien gens de gust. Conforme anàvem apropant-nos a Colombo, el tren s’ha anat omplint fins a acabar com a sardines, menys mal que anava asseguda perquè era per agafar un jamacuco.

Flashs amb els que m’he quedat:

Davant meu asseguts, una parella d’ancians, vestits a l’estil hindú, molt prims, ell descalç, al costat d’ella la seva néta, d’uns cinc anys recolçada al braç de l’àvia de cabell blanc, contrastava el cabell i els ulls negres de la nena. Una foto preciosa, no m’he atrevit a fer-la.

Quan el tren s’ha omplert, a través de la finestra del meu darrera cap a la dreta, un nen amb polo blau agafat de la porta cap a fora, mig penjat.

Davant meu, de peu, un senyor amb una formiga diminuta recorren la seva camisa a l’alçada de la panxa, ha sigut hipnòtic.

Gran part dels nois joves vestits pel mateix patró, pantalò de pinces ajustat, camisa entallada ajustada, sabates amb una mica de punta de plàstic imitant pell, no sé com podem caminar, deuen de tenir els peus insensibles.

Al meu costat tres nois mirant una peli de Bollywood pel mòbil i pixant-se del riure. El protagonista lluita contra els dolents per salvar la noia, tremendo, moviments exagerats molt divertits, moviments de càmera i zoom propis de Lazarof.

 A l’estació de Colombo he comprat el bitllet de 2°classe 180 rupies que ve a ser 1,16€(eh! Categoria) un senyor molt amable m’ha explicat que per 2°classe havia d’anar al principi de la via, després m’ha ofert allotjament a Galle, com no.

Sobre la descripció del tren de 2°classe penjo foto que ja se sap que una imatge val més que mil paraules, aquí la deixo….

Malgrat estar ple he trobat seient, la motxilla entre les cames, jo no tinc prou força per pujar-la a les safates de dalt de la finestra, per tant, les cames encongides, jo i el pobre noi del davant, per sort s’ha anat buidant i he acabat amb els quatre seients per a mi.

Aquest trajecte és més que un trasllat, en cap moment tinc sensació de pèrdua de temps. És gaudir de l’esdevenir del temps, d’observar, de deixar-se portar, malgrat m’agafava són pel madrugón i pel moviment candent del tren, he sigut incapaç de tancar els ulls. Gran part del trajecte amb cases a tocar de les vies, parts amb molta vegetació, part del trajecte a ras de mar, ponts de ferro travessant rius, escoles plenes de nens, gent en bicicleta, tuk tuks, la brisa entrant per la finestra quan el sol no tocava allò que no sóna.

Perquè és cert, un tren cotxambrós mig de fusta mig de ferro rovellat, tonelades d’escombraries per tot arreu, tenen un veritable problema de contaminació per residus, malgrat això hi ha una mena de bellesa, un petit o enorme plaer.

Si haig de descriure Galle d’alguna manera, diria, a veure, com ho diria?, Sí, diria que Galle és una ciutat cuqui. L’interès de Galle està principalment dins de les muralles de l’antiga fortificació holandesa. Dins de la muralla es conserva la ciutat colonial, restaurada i adaptada per a…sí senyors…el turisme. Galle és una destinació perfecta per prendre contacte amb el país i iniciar aquí el viatge. Així que ja saps, si mai has sortit del poble però vols conèixer món, Galle és la teva destinació. Aquí trobaràs un nucli urbà amb encant, unes muralles per recórrer i tindràs el primer contacte amb la població local que et permetrà saber que si vols, pots tenir un senyor que t’expliqui encantat la fantàstica història de la ciutat, un altre senyor que et portarà on vulguis en el seu tuk-tuk, tot això previ pagament of course, o qualsevol altre personatge que prèvia explicació banal de qualsevol dada irrellevant t’oferirà una habitació per allotjar-te. Galle és la ciutat ideal per a aprendre a dir que no, per xerrar una estona amb un local, per aprendre a regatejar i per què et prenguin una mica el pèl, que tampoc té res de dolent. I malgrat tot això val la pena passar un dia. Veure la posta de sol, cercar entre els seus estrets carrers algun restaurant hindú autèntic en el qual, per anar al lavabo has de passar per un dormitori, gaudir d’una birra en una terrassa del restaurat hospital holandés, amb vistes al mogut Índic i empapar-te d’aquest aire colonial, vestigi d’un altre temps.