Avui inicio aquest viatge de tres setmanes a Sri Lanka. Des que vaig decidir fer-lo, allà pel gener, són diversos els estats d’ànims pels quals he passat. Malgrat que ara em pugui semblar mentida, he tingut moments de desídia vers a iniciar la preparació del viatge, moments d’angoixa, moments en què m’he preguntat que cony estava fent o qui em manaria a mi ficar-me en aquest sarao. I malgrat això, he passat per un procés d’auto obligació, d’augment de l’interès, d’implicació i finalment d’entusiasme que m’han portat a estar on estic i que és on vull estar, a les portes de l’inici d’aquesta aventura.

Faig un petit incís sobre el fet que aquest viatge el faig sola per diversos motius. El primer perquè el meu col·legui no pot venir i això em porta al segon motiu i potser el més important. Faig aquest viatge sola perquè vull, perquè és una experiència que vull repetir (fa cinc anys ja vaig fer un viatge d’aquestes característiques), perquè l’anterior viatge va ser brutal, però també va ser un primer tast sobre jo amb mi mateixa que em va quedar quelcom incomplet. Tot fou una sorpresa, una descoberta que en diversos sentits em va descol·locar i hi ha certs aspectes que em ve molt de gust treballar. La soledat real, la presa de decisions, la incertesa davant d’allò desconegut i sobretot, la gestió del temps, que canvia considerablement quan no tens a ningú amb qui compartir l’experiència. Val a dir que el rotllo aquest del creixement personal i trobar-se a un mateix no va gaire amb mi. Que probablement sí, que això passa, però diguem que no ho visc d’una manera gaire mística, és més, la realitat amb la qual m’he trobat és més del tipus: «Va, pensa i escriu quelcom profund del moment que estàs vivint…(soroll de grills al meu cap)...val és igual millor deixa-ho i busca un bar on prendre una cervesa que fa massa calor, qui em manaria a mi venir a Àsia en ple mes de Juliol?». Però vaja, la intenció és fer un diari de viatge, anotar impressions, anècdotes, i dades pràctiques d’allà on vagi, veurem que surt de tot plegat.

Una part important del viatge és la preparació, en aquest procés s’ajunta una mica tot, la il·lusió i la incertesa. D’alguna manera és un viatge a part. La primera presa de contacte amb el país que es visitarà. Jo no puc evitar imaginar-me mil i una situacions diferents a mesura que vaig trobant informació, per això intento buscar la mínima informació gràfica possible, prefereixo descobrir in situ i per això també, hi ha moments que necessito parar de buscar i deixar espai per a la improvisació. Tinc la sensació de fer dos viatges, l’imaginat i el real.

I és durant aquest temps preparatori quan surten totes les pors i els dubtes. Pors i dubtes que en el moment de pujar a l’avió desapareixen, com si el cervell em fes un click, com si es poses en «<modo on> cap problema comença l’aventura», però que abans no he pogut evitar patir pensant en problemes amb què em puc trobar. En ordre d’importància: posarme malalta, agafar cagarrines, agafar cagarrines un dia de trasllat d’un lloc a un altre (horror), que em vingui la regla en una situació compromesa (més horror), marejar-me com una mona a la sortida en vaixell per l’Índic per veure balenes blaves, agoviar-me si la gent m’avassalla molt (venedors, falsos guies, conductors de tuk tuks, etc.), que em prenguin el pèl amb el preu de les coses (cada cop em cansa més el tema del regateig), no saber trobar l’autocar que m’ha de portar a una altra ciutat en una estació gegant d’autobusos, que els nervis no em deixin gaudir del moment. Segurament podria continuar en una llista infinita però prefereixo deixar-ho aquí.

El que més m’avorreix del previatge, la preparació de la farmaciola, del necesser i en general del muntatge de la motxilla, o sigui tot, algú me la pot donar ja muntadeta amb tot el necessari, per favor?

Després estan les coses que em fan molta mandra, el mejunge d’antimosquits juntament amb la crema solar, la humitat i la calor d’Àsia, carregar amb la motxilla…

Finalment, sobre el viatge que ara començo. Viatjo amb Emirates airlines amb escala de 2,50 h en Dubai. Surto avui dissabte 23 de Juliol a les 22,40 h del Prat i arribaré demà diumenge 24 de Juliol a les 18,30 a l’aeroport de Colombo. Hi ha 4:30 h de diferència horària. Passo el primer dia a Negombo, una petita població costanera a 20 km de l’aeroport. Havia pensat arribar en transport public, però finalment vaig contractar des de l’allotjament que em vingui a buscar un tuk–tuk. 

I fins aquí puc escriure, de moment. Aviat més….