Asseguda en una tumbona de la barca que ens porta riu a munt, escric aquestes paraules. Segon dia a Borneo. Vam arribar ahir sense cap incidència remarcable. Ens recolliren a l’aeroport i ens portaren directament a la barca cap al Parc Nacional Tanjunt Puting a través del riu Sungai Sekonyer. En Poni (no sé com s’escriu però es pronuncia tal cual) és el nostre guia, petit i divertit, sempre està fent broma. A la barca anem nosaltres dos, en Poni, el capitan i una cuinera.

Després de remuntar el riu i dinar mentre pujavem vam fer la primera parada. Un camí d’un quart d’hora fins a un lloc enmig de la selva a on a certa distància hi ha una plataforma on els rangers hi depositen, a les tres de la tarda, platans, —-ah just ara acabo de veure un orangutan en un arbre—-continuem. Nosaltres estavem com a quince metres situats en una bancada, hi havia més gent. Van apareixer varies femelles amb les seves cries…un mascle jove va estar tota l’estona a la part més alta dels arbres trencants branques i fent molt de soroll, resulta que el mascle alfa, un enorme orangutan, rondava per allà baix i el jove no s’hi podia apropar. Quan el mascle alfa va arribar a la plataforma les femelles van pujar als arbres. Realemnt la seva presècia és imponent. Al cap d’una estona van anar retirant-se. Vam tornar a la barca. Vam anar riu amunt per veure un grup de micos de nas gros, uns molt lletjos que tenen un nas enorme. En Poni ens va oferir de fer una ruta de nit per la selva, evidentment li vam dir que sí. Després de sopar vam sortir des del centre d’atenció al visitant amb un ranger. Anavem els quatre amb lots. Va ser impressionant. El ranger, un noi jovenet, va trobar ocellets dormint, un munt d’insectes, vam trobar caus de taràntules i les van fer sortir. Al cap d’una estona vam apagar les lots i durant uns minuts vam estar quiets, en silenci, enmig d’una foscor profunda i intensa, tot era negre amb una densitat que impactava, podent diferenciar, únicament, les copes dels arbres retallades amb el cel estrellat. Vam estar escoltant els sorolls de la selva. Van ser uns minuts realment emocionants. A part d’això vaig veure, per primera vegada a la meva vida, cuques de llum, inclòs en vaig tenir a les mans i em vaig sentir molt feliç. Aquesta nit anirem a una zona que es veu que hi han moltes.

Avui, segon dia, ens hem aixecat cap a les 7, després d’esmorzar ens hem dirigit a un altre centre on visualitzar orangutans, aquesta vegada amb una plataforma situada únicament a cinc metres de distància. Només ha baixat una famella amb una cria. Això va com va… el cas és que com que no venia cap altra el Poni ens ha portat per un camí i ens hem internat a la selva, al cap d’una estona ens hem trobat una femella just a sobre dels nostres caps, ha sigut brutal, una mica al costat estava la cria que ens mirava des de les alçades tota encuriosida, hem estat una bona estona seguint-li els pasos. En un moment la cria ha començat a trencar branquillons i llençar-los com si estigués enfadat. Quan finalment marxaven, la mare s’ha avançat i la cria s’ha parat un moment a mirar-nos, aleshores la mare s’ha girat, l’ha agafat del braç i l’ha acompanyat a seguir-la.

D’aquí hem tornat al bot, hem dinat, ens donem molt bé de dinar, cada dia diferent i en quantitat. I cap a les dos hem anat, através d’un afluent del riu principal amb les aigues negres a l’últim centre per visualitzar orangutans. Aquí, una femella amb la cria, ha vingut per la part esquerra d’on ens trobavem i a passat a tocar nostre. A la pasarel·la hem tingut l’espectacle de veure com actuen quan hi ha un mascle dominant, aquest no era gaire gran però si ell s’apropava al dinar, les femelles s’esperaven amb actitud de submissió. Una de les femelles amb cria ha passat pel nostre costat i s’ha penjat una estona d’un arbre però a tocar nostre, la cria era petitísima. Finalment hem tornat i ara estem a la barcassa tornant riu avall per situar-nos on pasarem la nit. Ha sigut un llarg recorregut ja que anem de tornada. Era negre nit i hem arribat a una zona on a la vora del riu hi han unes palmeres baixes que surten de l’aigua, de tant en tant veiem una plena de cuques de llum, han varat la barca just a tocar d’una, aquí no es pot baixar, hi ha una vegetació molt densa i no es veu terra. Les llumetes de les cuques es barrejaven amb les estrelles, alguna s’ha apropat a la barca, semblava un arbre de nadal. Ha sigut una bonica manera d’acabar la nostra estada a Borneo.

Durant el dia fa molta calor i molta humitat, a sobre amb la crema solar i l’antimosquits la sensació de pringue és total, Ara aquí a la barcassa corre l’aire, inclòs massa fresc i la sensació és de frescor i de pringue igual igual….

P.D. al final el trasllat a Bali ha sigut ina odisea. Ens han endarrerit el primer vol de les 11:30 ha sortit a les 17:20. Hem perdut el vol de connexió a Suravaya. En arribar a aquest aeroport hem anat corrents per totes les companyies fins que en in extremis hem aconseguit dos bitllets en un vol que han tancat el mostrador de chek in iarreda nostra, un assistent de la companyia ens ha acompanyat fins l’avió. Finalment hem arribat a Ubud on passarem uns dies i el noi de l’allotjament, un noi orondo, ens a portat, en una moto, a un lloc a menjar alguna cosa, ens ha agafat un atac de risa ha sigut una fantàstica manera d’acabar el dia….demà comença l’aventura a Bali.