Després de 19 hores de vol hem arribat a Jakarta, la capital d’Indonesia, sobre les 8 del matí. Cap a les 9 ja erem a «l’hotel», poso cometes perquè des de fora ningú no ho diria, que és un hotel…i per dins tampoc, la veritat, ei, però baratu, baratu eh¡ El cas és que fins les dos del migdia no ens donaven l’habitació. Això ens ho ha explicat una neneta que no parla anglès i utilitza el google translation amb veu del mòbil. Haguèssim preferit poder descansar una mica abans de sortir a descobrir la ciutat perquè ja notavem el cansament del viatge.

Jakarta no és justament una ciutat que et recomanin apasionadament de visitar. Com que arribavem a primera hora vam pensar que seria interessant passar el dia i marxar a la següent destinació a primera hora del dia següent. Jakarta és enorme, uns 7 milions d’habitants, caòtica i lletja. La contaminació es respira i es veu, Hi ha un riu canalitzat amb un color dens d’aigua que fa pena, en un tram el vam veure de color blanc. El tràfic és intens i sorollós i això que avui és diumenge. Malgrat tot això té l’aire típic d’una ciutat asiàtica, les milers de motos, les olors del menjar, el somriure de la gent, la sofocant calor 31º C i l’eterna humitat.

La noia ens ha demant un taxi a través de Gocar i ens ha portat fins a la Mesquita Istiqlal , la més gran d’Indonesia i la tercera més gran del món. La mesquita en sí és horrenda, una mole de ciment dels anys 70. Ens han fet un tour previa deixada de sabates i posada de «bata llarga». Per tot arreu hi havia gent estirada al terra i ens han explicat que és gent que va allà per poder menjar i estar-s’hi, gent pobre. Al sortir hem visitat una catedral catòlica que hi ha just al costat, aquí hi havia molta gent fent cua i quan han obert portes tothom ha omplert els seients per veure la misa de les 11. Em fet una volta i hem marxat.

Nota: hem passat pels toilets, aquí no hi ha paper wc enlloc, ni tan sòls a la mena d’hotel on estem, ni tampoc hi ha lavabo, nomes dutxa i wc en el mateix espai i hi ha com un telèfon de dutxa al costat del wc. Sempre , sempre m’enduc tropecientos paquets de kleenex que no gasto, en aquest viatge no m’he portat ni un, la Nùria porta un parell de casualitat.

Després ens hem apropat a una zona comercial, el mercat Pasar Baru, una mena de carrer comercial amb, sobretrot, botigues de roba i sabates, parades de menjar al carrer i un altre cop motos pel mig i caos. Hem començat a estar ko perquè a més ens ha costat averiguar com arribar-hi ja que s’havien de travessar unes avingudes molt amplies per unes passarel·les que estaven ande cristo perdió el gorro, amb una calor sofocant. En realitat hem dormit unes quatre hores en l’últim dia i mig i hem començat a patir-ho. Sobre les dotze hem dinat a un restaurant que es trobava als fons d’una jugueteria, una d’aquestes coses que només et pots trobar per aquests landes. El menja molt bo.

Finalment hem volgut tornar en tuc tuc per la cosa aquesta que és més autèntic. El taxi de vinguda ens ha cobrat uns 32.000 rupies, els tuctucteros ens demanaven 100.000, hem anat dient que no i regatejant amb cada tuctuctero que trobavem, quan els hi ensenyavem l’adreça no tenien ni idea d’on era i s’apropaven tots a veure qui sabia on era. Al final un s’ha ofert per 40.000. El paio sabia anar al barri, però un cop allà no hi havia manera que trobés el carrer, a més hi havia moltíssim més tràfic que al matí, moltes estones parats. Jo amb l’app del maps. intentant averiguar on estava l’hotel, al final li anava indicant i després de mil voltes ens ha deixat aprop, hem baixat perquè no podiem més, estavem derrotades, el paio ha obert la porta amb cara de decepció, era evident que no li havia sortit a compte i sense que ens digués res li hem pagat 60.000, li ha canviat la cara i ens ha tret un somriure d’orella a orella.

En arribar a l’hotel resulta que l’habitació el que podeu veure a les fotos (volia fer fotos però m’he oblidat), però estavem massa fetes caldo per reclamar res. La dutxa ha sigut miraculosa i ens hem possat a dormir, jo un parell d’hores i m’he possat a escriure aquestes liníes, la Núria segueix dormint, està derrotada…vaig a descansar una estona més i farem una volta pel barri, sopar i dormir, demà ens venen a buscar a les 5:30 del mati.

I vés per on que la volteta ha sigut d’allò més inesperat, un barri, el de Barat, d’allò més agradable, llàstima que quan hem sortit ja era de nit. Carrerons de cases baixes amb moltes plantes i, sí, alguna que altre rata. Al costat els carrers més amples plens de parades de fruites i menjars fets. Tot un barri de cases baixes a tocar de gratacels, amb un gran contrast. Una volta molt recomanable. Ara tinc mala cobertura..quan tingui conexió penjo les foto.

Aquí estan…

Barberia

Perdoneu les faltes, no m’hi veig amb cor de corretgir….