A través d’un fet decisiu en la vida de dos germans, Xavier Mas Craviotto ens parla del final d’una etapa com la mort lenta, mentre va desgranant tots els engranatges que conformen la història de cadascun dels personatges. Dos germans orfes, l’Aram i la Lena, que durant la seva joventut viuen junts.
La mort lenta és una història coral escrita amb una delicadesa i una profunditat aclaparadora. És el tipus de literatura que m’enganxa i em provoca una sensació immersiva absoluta dins la història. Inacabable en metàfores, en exemples, en adjectius. Amb un afer tranquil i reflexiu. La manera d’intercalar el present amb el passat on es va construint les seves vides. La descripció sorprenent dels seus gustos, la seva manera d’entendre el món, la vida, l’amor i la mort. La relació entre els germans, hermètica, i com, com una mort lenta, van entenent el final d’una etapa i la necessitat ineludible d’entrar en una nova etapa de la vida, l’adulta, per camins diferents. Tant sòl un recurs repetitiu i per altra banda necessari per situar-te en context, m’ha semblat excessiu, la quantitat de vegades que utilitza la paraula imagina’t…a mi em sobren unes quantes, però és un mal menor. Per altra banda, està ple de petits detalls, de picades d’ullet i de jocs de paraules i números.
Sens dubte, un regal, un petit tresor, una gran descoberta, aquesta mort lenta.