Dimecres 27 d’abril

Dia de trasllat de Luxor a El Caire. Res remarcable que explicar. Per la tarda un cop instal·lats a l’hotel vam donar una volta pel Downtown. Ens trobem molt a prop d’on vam estar la vegada anterior. De cop i volta tot ho trobem fàcil. Llocs que pensavem que estaven més lluny o que ens havia costat molt de trobar. O sigui, que ens estem familiaritzant amb la zona.

El Downtown ve a ser com l’Eixample de Barcelona, amb botigues més modernitzades i un ambient festiu i jovenil. Sobretot quan s’aixeca la veda del Ramadà a la posta del sol. El tràfic és dens, caòtic i molt sorollós. Passejar pel Caire és estressant i acabes amb el cap com un timbal. Encara que té la seva conya salvar la vida cada cop que has de creuar un carrer. Ja som tots uns professionals malgrat que a l’Isidre l’estressa bastant.

Dijous 28 d’abril

M’he despertat encostipada. Principalment mocs, segurament pels canvis de temperatura amb els aires condicionats. O sigui que vaig a mig gas, menys mal que estem al penúltim dia.

Hem visitat el Barri copte. Hem anat amb el metro. En cada comboi hi han vagins només de dones. Ens hem adonat a l’entrar i veure que en el nostre només hi havien homes i en el del costat dones. Encara i així en el d’homes he vist alguna que altra dona.

El barri Cpte ens ha decepcionat perquè no és un barri en sí. És un complex de vàries  esglésies que s’hi accedeix baixant unes escales i anant per un carreró que sí que té el seu encant però  poc més. A part del policia de torn que ens ha explicat el què trobariem i a la sortida ens ha demanat la propina. En aquest complex es troba esglèsia cristiana més antiga d’Egipte. Segons ells, La verge Maria, en Sant Josep i el Jesús van viure tres mesos a la seva cripta quan van fugir de Judea cap a Egipte per la matança de nens del Herodes. He de dir que al principi, jo que sóc una descreguda, he pensat, venga va, en un ase i van venir fins aquí travessant el desert. Però ho he mirat al google maps i es tarden 6 dies sencers a peu de Judea a el Caire. Sí que estem a prop!!!. Hem passat el matí i hem tornat en el metro a prop del hotel a dinar i pujar a l’habitació a descansar i evitar les hores de més calor.

Cap al tard ens hem armat de valor i hem tornat al barri musulmà al basar, primer passant pel seu i acavant en el més turístic el carre de Khan al-Khalili. Ha sigut súper boig, a més ha coincidit amb l’hora del festival del Ramadà. Tots corrents amb menjar i begudes de dalt cap a baix. L’estrés del tràfic i el soroll…és tot molt loku. Al centre del basar hem fet un refresc per agafar forces i tornar. Hem arribat reventats. Abans d’anar cap a l’hotel hem fet un shawarma en el centre. Està ple de llocs de menjar per emportar però després no tens un sol lloc per seure. Tots acabem asseguts en una mena de jardineres plenes de merda. Però és que no hi ha una altra manera.

Divendres 29 d’abril

Últim dia, el nostre avió de tornada surt a les 2.30 de la matinada. Encara i així hem pagat la nit d’hotel. Si no hauriem d’haver deixat l’habitació a les 12 i passar el dia voltant. El caire no té un banc on seure ni una plaçeta on estar-hi. A part de la calor. Així que paguem la nit i almenys ara a la tarda, despres de dinar, podem descansar.

Al  matí hem visitat els jardins de Al-azhar. Es paga una mica de entrada però són uns jardins molt ben cuidats i molt macus. Hem dinat en un restaurant preciós que hi ha dins. Ha fet força calor. Avui el dia està amb calitxa. Des de la terrassa del restaurant, a l’horitzó, entre els edificis es podia percebre la silueta d’una de les piràmides. Des d’aquesta perspectiva ens hem adonat més del grans i imponents que són que no pas estant allà a tocar.

Ara estem a l’hotel. D’aquí una estona sortirem a sopar i en poc ja anirem cap a l’aeroport.

Aquest ha sigut un viatge dur principalment per la calor, jo crec que si no hagués sigut per això hagués gaudit més de les visites. Malgrat això, ha sigut sorprenent descobrir una ciutat tan boja com el Caire. Visitar llocs extraordinaris.  I una mica cansat l’actitut, al sud, cap al turista, la veritat. Però com sempre, aquestes coses quedaran en segon terme i gaudirem del record de les coses excepcionals que hem vist.