Divendres 22 d’abril

Avui a primera hora ens ha vingut a buscar a l’hotel l’Eslam, el nostre guia durant el creuer pel Nil (que bé que sóna i que fort, sembla increíble).

Abans d’anar al vaixell hem fet la primera visita al temple de Philae. Aquest temple està en una petita illa del Nil a les afores d’Aswan. S’arriba en barca. Hi havien milers de barques i de turistes.

Resulta que aquest temple va quedar inundat amb la construcció de la Presa d’Aswan i durant 10 anys va estar al fons del llac Nasser. Es veu que la Unesco es va haver de ficar pel mig per aconseguir treure’l i que l’equip que ho va fer s’hi va estar 2 anys estudiant com fer-ho. Com altres temples, van númerar les pedres i les van traslladar una a una.

El temple de Philae és del 300 a.C. (més o menys ho dic de memòria) i durant la persecució cristiana per part dels romans es va fer servir de lloc de culte cristià els quals es van dedicar a gravar creus i destrosar els relleus faraónics.

En sortir d’allà hem anat a fer el chek in al cruer, ah no, que dic!!! En sortir d’allà hem passat, com no, per la botiga de perfums (m’he comprat una essència de gessamí) i per la botiga d’espècies ( l’Isidre ha comprat una mica safrà iraní molt bé de preu). Hem dinat al creuer. Tenen un menú tancat enorme que no ens hem pogut menjar ni la meitat. Hem descansat una horeta i hem sortit a visitar un poble Nubi.

Els Nubis vivien en la zona que ocupa el llac Nasser i van perdre les seves propietats quan van construir la presa. Només queda un petit poblat que ara, com no, viu del turisme. Els Nubis tenen una llengua pròpia i no son considerats egipcis sinó africans. Durants les últimes dinasties faraóniques van ser Reis d’Egipte. Els actuals Nubis ténen molt amor per la seva cultura, que és el seu patrimoni i lluiten per conservarlo. Només es casen entre ells.

Se’n va en barca. Abans d’arribar al poblat es fa una parada en una zona de platja on ens hem pogut banyar. L’aigua estava gelada. La sorra era sorra del desert. Allà hi han un munt de camells i molta gent fa el camí fins al poble pujats en ells. L’estampa és bonica però la realitat és que aquests animals estan explotats i mal cuidats. L’Eslam està en contra d’aquesta utilització dels animals i ens ha demanat de no pujar-hi i li hem dit que pensavem el mateix. Hem anat amb la barca fins al poble. Allà hem visitat una casa típica que la gent obre per ensenyar-la, ens han convidat a té i ens han explicat com viuen. Són casones familiar on viuen fins a uns 15 individus. El poble seria molt cuqui si no fos que tot el carrer principal és una basar. M’he comprat un mocador molt cuqui però he regatejat molt malament. L’Isidre s’ha pixat del riure, el venedor s’ha quedat més content que un xínxol i despres l’Eslam m’ha dit que m’han près molt el pèl. Que li farem, odio regatejar.

Hem tornat durant la posta de sol asseguts en un banc de vímac destartalat en el sostre de la barca. Com el sol ja baixava l’airet era més fresquet i la tornada ha sigut molt agradable.

Com que ja era al tard hem decidit quedar-nos al vaixell. El sopar comença a les 19.00 però hem anat a la coberta al costat de la piscina a gaudir una mica del capvespre amb la idea de baixar a sopar cap a les 20.00. Quan hem baixat ens diuen que ens estaven buscant, que erem els únics que no habiem baixat a sopar i que a que esperavem. Hem flipat. Avui baixarem a les 19.30 a veure que passa.

La tonteria del dia. A la platja m’he fixat que la sorra estava plena de unes pedres negres molt rodones. Alhora que agafava una i notava que era massa toba per ser una pedra, un venedor em deia amb cara de fàstic que era caca de camell. I no és maqu això!!!