Primer dia de ruta per la zona del Maestrazgo. Mireu, aquesta zona té un no sé que especial en el blau del seu cel i els núvols blancs flotant en l’infinit. En els poblets medievals amb marrons integrats en el paisatge. Terol existeix i la seva gent cuida i conserva el seu patrimoni amb cura i respecte. En aquesta ruta vam visitar alguns pobles que llueixen amb orgull el cartell de pobles bonics d’Espanya i no és per menys.

Partint d’Abenfigo la primera parada la vam fer a l’embassament de Santolea, una presa situada tot just passat Castellote, un poble que visitarem un altre dia. I aquí el paisatge ja és impressionant.

Tornem al cotxe per anar al primer poble a visitar, Mirambel, en un recorregut de 35 minuts per una carretera secundària a través d’uns paisatges fantàstics.

Passejar per Mirambel us traslladarà en el temps. El nucli històric, un dels més bells d'Aragó, va ser mereixedor del Premi Europa Nostra a la conservació. Es tracta d'un conjunt medieval que va pertànyer a l'Ordre Militar de Sant Joan i conserva perfectament el seu perímetre emmurallat. Els seus carrers amaguen innombrables joies arquitectòniques entre les quals destaquen les belles gelosies del Portal de les Monges. En un tranquil passeig pel nucli urbà descobriràs altres edificis ressenyables com el convent de les Agustines, l'església de Santa Margarida, la Llotja o l'Ajuntament renaixentista. Font Turismo de Aragón.

Després de passejar pels seus carrers i delectar-nos amb els detalls, les bústies de les cases són de pedra, per exemple, vam fer via cap a Cantavieja a un quart d’hora de camí. Aquí només arribar vam fer el vermutet que ja era hora i després de voltar pel nucli antic vam decidir dinar.

Cantavieja punt neuràlgic del Maestrat, terra de frontera situada sobre un penyal calcari a 1300m d'altitud que n'ha marcat l'esdevenir i la història. Els secrets i la riquesa d'un passat ric i convuls, on Templers, Sant Joanistes i Carlistes, entre d'altres, han deixat el seu segell i els seus records en forma d'edificacions, històries, gastronomia, camins i sendes.Teniu molta més info aquí

Un cop dinats i sense deixar que la morrinya s’apoderés de nosaltres, ens vam dirigir a Fortanete. Un petit poble amb una gran història i ple d’edificis monumentals i nobles. Mentre anàvem passejant vam veure com uns núvols grisos anaven cobrint tot el cel. En el moment exacte que vam entrar al cotxe van començar a caure les primeres gotes que en segons es van convertir en una gran tempesta amb llampecs inclosos.

La localitat va ser antigament una plaça forta arrecerada per dos sumptuosos castells. Del primer, de manufactura àrab, encara en queden restes sobre un turó del nucli urbà; el segon va ser construït per ordre del Cid Campeador sobre el turó dels Mercadals. El nom prové de fort, que significa fortalesa, i anet, deformació del nom del bec pirinenc d'Aneto, que significa 'alçada màxima'. Repartits pel poble es poden trobar alguns edificis de construcció noble.Hi hi la casa que servia de presó durant les guerres carlines. L'edifici destinat a la casa consistorial està decorat amb artesans interessants. L'església parroquial és enorme i es va construir a mitjans del segle XVI, encara que va acabar a finals del XVII. A la construcció van participar tots els veïns. L'edifici és de tres naus, amb el cor sobre l'absis i els dos púlpits. Entre les riqueses artístiques hi ha un calze gòtic d'orfebreria de plata. Al terme es va trobar una arracada d'or, segurament de la primera Edat de Ferro, que és considerada com una troballa única a Aragó.Teniu molta més info aquí

Teníem pensat visitar un últim poble, Mosquerola, però la tempesta, l’hora de la tarda en la qual ens trobàvem i la distància de tornada ens van fer desistir. Va ser un encert perquè durant l’hora i deu que vam trigar a tornar ens va estar acompanyant la tempesta. Malgrat tot, vam arribar amb la tarda ja avançada. Vam aprofitar per gaudir de la casa, encenent l’estufa de llenya i jugant amb un dòmino de fusta de l’any 1950, teòricament qui guanyava tenia dret a menjar un tros de fuet encara que al final de cada partida tots en menjàvem, tot això acompanyat d’un bon vi. I aquí donem per acabat aquest dia.