14 d’abril.

Avui ha sigut un dia tranquil però amb molta carretera per endavant. Vam llogar un cotxe amb la idea de recórrer la zona cafetera, que pertany al departament de Quindío.

La idea principal era conèixer varis pobles de la zona, però la sorpresa ha estat descobrir que el més interessant ha estat l’increïble paisatge. Carreteres serpentejants entre valls i cobertes d’una vegetació abundant i excesiva. Finques cafeteres aquí i allà en meitat dels turons. No sé perquè m’havia imaginat el territori més pla i res més lluny de la realitat.

De primeres hem anat per la carretera que uneix Armenia amb Montenegro (en aquesta zona molts dels pobles tenen noms de ciutats o zones europees) haviem llegit que era molt maca i a veure, ens ha deixat una mica xof.

Després ens hem dirigit cap a Buenavista i aquí ha començat l’espectacle. És un poble petit amb la mateixa estructura de tots els pobles de la zona. Carrers rectes formant una cuadricula al voltant de la Plaça Major on hi ha l’església i tots els bars i restaurants que també trobes en els carrers del voltant. Normalment la Plaça Major està a la part alta del poble, els carrers del voltant amb unes pujades d’infart. Buenavista fa honor al seu nom. Està situada entre dos valls precioses i hi han varis miradors. Hem anat al més famós sense saber-ho amb unes vistes privilegiades i hem fet un most.

Des d’aquí ens hem dirigit cap a Pijao per una carretera de muntanya d’escàndol.  Escàndol pels paisatges que ens han deixat sense alè. Escàndol per la carretera que en la majoria de trams havies d’anar a 20 en segona.

Avui és diumenge i ha sigut curiós veure un munt de motos amb la parelleta circulant a paso burra per aquelles carreteres. Al final del post faig explicació del tema conducció que estem flipant bastant.

Pijao és el poble més pla que hem trobat fins ara. Tots els pobles tenen cases planes pintades de blanc amb les finestres i les portes de colors, la qual cosa els hi confereix una personalitat característica. Pijao a sobre té les muntanyes frondoses a tocar. Aquí hem dinat, mentre preniem el cafè ha caigut un xàfec que ha durat poca estona, ha refrescat l’ambient perquè estava fent molta calor. Hi han molts gossos pel carrer que entren als restaurants a veure que enxampen. De tornada al cotxe ha sigut divertir perquè al llarg del carrer hi havia aquí i allà dones i algun home recolçats a les finestres de casa. A alguns els hem saludat i ens han donat xarrera, algunes veïnes que estaven al carrer anaven a parlar amb les de les  finestres. I així pasen l’estona. Ha sigut curiós  de veure.

Sortint d’aquí voliem anar a Córdoba. Com que el gps perd senyal, has d’estar molt pendent de motos i el paisatge és brutal doncs m’he passat un desviament. Però ho hem pogut solventar ràpit, això ens ha passat un parell de vegades. La carretera a Córdoba també ha estat espectacular, en alguns trams l’asfalt està destroçat i has d’anar amb compte amb els socabons. Aquest poble potser no és tan macu com Pijao però és curiòs que a la Plaça Major hi ha un munt de gent reunida, sobretot homes, allà d’en peus petant la xerrada, també families amb nens i llocs de refrigeris varis escampats per tota la Plaça. Això és repeteix en molts llocs.

De Córdoba ja hem agafat el camí de tornada, una part desfent camí per la carretera xula. Però en total han sigut 67 km i hem trigat 1 hora i 45 minuts i és que el tema de la conducció aquí és de traca. La mitjana de velocitat permesa és de 30 kilometres per hora, això a totes les carreteres secundaries. El més fort és que la majoria de la gent ho respecta i van xino xano, també és cert que avui és diumenge però des que vam agafar el cotxe fa dos dies tenim la sensació que aquí la gent no corre. Hi ha una mena d’autovia on el màxim de velocitat ha sigut de 60 km hora. Us juro que per allà aniria a 100 o a 90, també és cert que de cop i volta et trobes curves molt tancades. També hi han moments de un gran desnivell i veus que els cotxes no tiren. Hi han moltíssimes motos, algunes tiren més però algunes van a 20 (això és veridic no una exageració) per la via de 60, per on jo aniria a 90. De debò que hi ha moments que és molt flipant…