20 d’abril

Avui ha tocat excursió. Ens ho hem pres amb calma perquè no hi havia cap altre plan. Hem anat a Santa Fe de Antioquia. Haviem llegit que era de les ciutats boniques de Colòmbia i haviem de comprovar-ho.

Des de la Terminal Nord d’autobusos hem agafat un «colectivo». I com funciona això? Tens dues opcions. El bus colectivo que és un minibus de 8 places que surt quan està ple i va directe sense parar i el bus de linia que és un autocar gran té hores de sortida i va parant pel camí a recollir o deixar gent en qualsevol lloc allà on li demanen i de tant en tant para per que pugin venedors de begudes, gelats, rosquilles, maní etc…

D’anada hem anat en col·lectiu i de tornada en el de línia. No has de comprar anticipat, arribes a la terminal, trobes la finestra i et començen a indicar d’una manera una mica estressant quin bus has d’agafar.

Santa Fe és una ciutat colonial que ha protegit tot el seu centre històric. Quan arribes a l’estació de bus tot és caòtic, pasa la carretera i no saps bén bé que fer. Però només travessar la carretera i començar a caminar cap al centre tot canvia radicalment.

Totes les cases són d’estil colonial baixes. Hi ha la típica plaça amb l’església i bastants carrers al voltant amb la mateixa fesomia. El que m’ha agradat molt és que els comerços són per la gent del poble, una ferreteria, una farmàcia, una botiga de matalassos, un altre d’electrodomèstics,  colmados molt macus…no botigues de souvenirs. El que si que hi han són força restaurants i bars a la zona de la plaça.

Al arribar hem decidit fer una birra en una terrassa. Feia una calor descomunal, amb molta humitat.  Com els pitjors juliols de Barcelona. Li fem el comentari al cambrer i ens diu que avui era un dia suau, que no feia gaire calor, i això també ens ho ha dit un senyor d’una botiga. No ens podem imaginar com ha de ser un dia fort de calor.

El cert és que la zona està plena de resorts, complexes d’apartaments tots amb piscines, també hem vist algun parc aquàtic senzillet i hem deduït que ha de ser una zona de estiueig.

Per dinar ens hem marcat un capritx i hem anat a un hotelet de la plaça que està en una antiga casona. Hem menjat molt bé en un entorn de luxe per 25€ els dos.

En sortir hem passejat pels carrerons i hem trobat de casualitat el museu de Juan del Corral. Hem entrat perquè tenia pinta que l’edicifi era molt xulo, una altra casona colonial. A l’entrada el senyor de seguretat ens ha explicat que era gratuit i ens ha fet cinc cèntims de què anava. A través de les habitacions que estan al voltant d’un pati interior (estructura típica d’aquestes cases) expliquen la història d’Antioquia. El Juan del Corral va ser qui va aconseguir la independència d’Antioquia de l’imperi espanyol. Quan anavem a sortir ens ha enxampat per banda i hem començat a parlar de política, colonització, història i coses que estan passant ara al món i ha sigut la mar d’entretingut. Entre la visita i la xarrera hem passat una bona estona. De sortida hem anat cap a la parada de bus per tornar. Estàvem súper acalorats.

En arribar a Medellín hem anat cap a l’hotel però abans d’entrar hem fet la frikada del viatge i és que resulta que molt a prop d’on estem allotjats està la casa on van trobar i matar al Pablo Escobar, que a veure que si no arriba a ser per la sèrie de Narcos no se’m passa pel cap però vaja que ens hem passat per allà. En tornar he llegit un article que parlava de la casa i crec que ens hem colat de casa perquè no quadra la foto que surt en el reportatge amb la que he fet jo, haurem de tornar🤦‍♀️