22 d’abril

Sortim de Medellín via avió per arribar a Cartagena de Indias. Aquest cop sortim a l’hora però en arribar plou molt i no ens deixen baixar de l’avio.  L’aeroport és petit d’aquests que baixes de l’avió i vas caminant per la pista. Ens diuen que hi ha tempesta elèctrica i que és perillós baixar. Esperem una hora.

Cartagena és gran i petita alhora. Té la part antiga. Per una banda la ciutat emmurallada  i per l’altre un barri que es diu Getsemaní de carrers estrets i cases baixes. I després està la part moderna, una línia de gratacels a primera línia de mar que per a mi és horrorós, a l’Isidre no li ha desagradat, però que es veu que a la gent li agrada molt. Nosaltres ens hem allotjament en ple Getsemaní en un carreró al costat d’una plaça que sembla ser el epicentre del barri.

Només arribar la senyora ens comenta que avui hi han talls de llum. L’allotjament és una casa baixa amb tres habitacions i un pati al final. Tant l’entrada com el pati és un forn. L’habitació està fresca, té ventilador i aire condicionat.

A Cartagena fa moooolta calor. De mitjana hem estat amb sensació térmica de 36-38° amb una humitat del 80%. Per a nosaltres això és l’infern, no ho soportem gaire.

Aprofitem la tarda per arribar-nos fins la ciutat emmurallada que està a uns 10 minuts passejant. De camí hem de travessar un parc i als voltants es veu força homes tirats pel carrer i gent en la indigència.

La muralla boreja la ciutat i una gran part està al costat del mar. És agradable de passejar mentre cau la nit.

Tornem cap a l’habitació per refrescar-nos una mica abans d’anar a sopar. Just quan entrem s’en va la llum. L’habitació està fresca però al cap d’una estona comença a pesar l’aire. Ens plantejem a veure com passarem la nit si no torna la llum, probablement pasant per la dutxa cada dos per tres.

Quan sortim al carrer tot és a les fosques. Però curiosament tot està ple de gent. Només ilumina els fars del cotxes i algún mòbil.  A la plaça hi ha un ambientazo, hi han paradetes de menjar ràpit que treballen com poden. Passegem pels carrerons i de cop i volta torna la llum. El barri està tot decorat amb llumetes i banderoles i és bén cuqui. Arribem a una plaçeta i decidim, per primera vegada en tot el viatge, prendre un mojito. Nosaltres som súper curosos amb el tema de l’aigua però en un lloc tan turístic tots els bars utilitzen gel industrial. Quan l’estem prenem se’n torna a anar la llum. Ens expliquen que estan fent treballs de canvi de la instal·lació elèctrica de la ciutat.

Mentre estem allà la placeta és una festa fins i tot a les fosques. Arriben, primer, un grupet de xavals amb altaveus i és posen a ballar break dance, a l’Isidre li encanten i els hi donem alguna cosa quan pasen la gorra. Just quan marxen apareix un altre grup de gent, nois i noies amb vestits tradicionals i fan demostració de balls tradicionals, estem al Carib i es nota a la música i la forma de parlar que tenen. A mi m’encanten i els hi donem alguna cosa quan pasen el barret. Se’n van i apareix algú altre que prepara un altre xou, ens mirem i ens diem…això no acaba mai!!!!

Tornem cap a l’habitació a les fosques flipant amb l’ambientillo que hi ha. Al cap d’una estona, per sort, torna la llum definitivament.

23 d’abril

A Cartagena hi han moltes coses a fer i penso que és una destinació vacacional. Pots agafar barques que et porten a platges turístiques. O que fan festa al mar. O que són restaurants. També hi ha una zona que hi ha el placton luminiscent. Ens hagués agradat anar-hi però està organitzat perquè et portin a la 1 del migdia fins a les 8 de la nit. Com que nosaltres no som de destí playero i estarem aquí només un dia preferim, simplement, descobrir la ciutat.

Comencem aviat però la calor ja apreta de valent. Anem cap al Castel de San Lorenzo. Una fortificació de defensa de la ciutat a sobre d’un turó. El tenim a 15 minuts caminant, estem súper bé situats. A l’entrada molta gent venent paraigües per ultilitzar de parasol, aigua i gent oferint-se de guia. L’entrada és un camí en rampa que fa una ziga-zaga. Ni un bri d’ombra. Un sol abrassador. El Castell és xulo i té una xarxa de túnels que utilitzaven per sorprendre als possibles assaltants. A dalt corre la brisa i tens unes bones vistes.

De baixada, asfixiats, arribem a la ciutat i ens fiquem en el bar d’un hotel molt cuqui, amb aire condicionat,  a prendre un parells de vegudes de fruita, previ comprovació que estan elaborats amb aigua tratada, de fruits vermells i maracuyà molt refrescants i ens recuperem. Decidim anar a l’habitació a refrescar-nos per continuar després.  I així pasem el dia. Sortim a dinar a la ciutat en un restaurant no turístic que ja haviem localitzat el dia anterior.

Tornem a l’habitació a dutxar-nos i esperar que pasi l’hora més forta de calor fent la migdiada. Sortim a passejar fins la muralla per veure la posta de sol i passegem fins a Getsemaní per prendre un altre mojito i sopar. Avui hi ha llum i el barri és una festa. Llums i música a tot drap per tot arreu, molta gent i molt caçador de turista pel seu bar o restaurant, molta gent fent el seu xou aquí i allà, venedors ambulants i oferidors d’activitats pel dia següent… I així acabem el dia.

Cartagena és una destinació turística amb una pressió cap al turista bastant forta. La noia de l’hotel ens explica que el nou alcalde està intentant regular tot això i que comencen a haver canvis perquè un temps enrere estaven en una situació insostenible.

La ciutat antiga i colonial és preciosa i val la pena visitar-la. La calor és inaguantable per a nosaltres per tant amb un dia i mig hem tingut temps per fer-nos una idea de tot. De la ciutat i de les seves gents.