24 d’abril

Aquest ha sigut un dia de trasllat bastant mal organitzat.

El què vam planificar; Vol de Cartagena a Bucaramanga arribada a les 14.45, així ens prenem el matí de tranki. Recollida de cotxe de lloguer i sortim cap a Barichara 3 hores i mitja travessant el Cañó de Chicamocha (el segon més gran del món, això ho hem descobert després) res, entre pitus i flautes a les 18.00 quan es fa de nit ja estem a Barichara.

El què va passar; El vol, com tots els que hem agafat, surt amb una hora de retard, aquesta vegada per no sé què de l’aire condicionat. Entre sortir de l’avió i trobar l’oficina de lloguer se’ns fa les 16.15. Quan arribem no hi ha ningú a l’oficina de lloguer, hem d’esperar uns minuts i de primeres em volen posar un cotxe automàtic. Entre l’espera i el canvi de cotxe la gestió ens va portar uns 40 minuts. Amb la tonteria sortim de l’aeroport de Bucaramanga a les 17.00, ens queda una hora de llum i no hem dinat. Només sortir de la zona metropolitana el camí es converteix en una carretera d’un sòl carril per cada direcció. Just abans que se’n vagi la llum deduïm davant nostre un monstre de muntanya. A la carretera serpentejant i en pujada et trobes camions de gran tonatge, autocars que adelanten sense miraments i camions petits que no tiren i els has d’avançar sí o sí. Negre nit i en una bona estona ni un lloc on parar.  Un cop pasada la entrada del Parc Nacional de Chicamocha veiem un restaurant de carretera obert i paro perquè ja fa estona que m’estic pixant. Són sobre les 19.30 i hem de menjar alguna cosa. Al final arribem a les 21.45 a l’allotjament.

Què haviem d’haver fet; agafar el vol a primera hora i haver aprofitat la llum del dia per gaudir del paisatge.

25 d’abril

La tarda abans, mentre veníem cap a Barichara vam comentar de tornar avui i visitar el Cañó.  Aquest matí mentre esmorzarem ho hem estat valorant. Es troba a dues hores de cotxe per una carretera bastant estressant. Dues hores d’anar i dues de tornar i ens ha fet mandra.

Així que hem decidit visitar Barichara i passar el dia aquí i no podia haver sigut més encertat. La veritat és que aquest poble ens ha encantat. És petit i preciós.  Respira una tranquil·litat i una pau increïbles. Tot el poble és igual. Cases baixes i blanques amb les portes i finestres de colors.

Hem anat fins a un mirador. Després hem visitat un taller de terres a on ens han explicat el sistema de construcció de les cases amb adob que encara ara es conserva. Hem passejat fins el cementiri i ens hem trobat a tots els nens del col•legi que arribaven per jugar al pati. El cementiri és petit però està molt atapeït. En sortir hem visitat una fundació de creació de paper que dóna feina a  dones. Ens han fet una explicació molt complerta i els hi hem comprat alguna coseta. La noia ens ha explicat que va neixer aquí i que està contenta de viure-hi. Que és molt segur, no hi ha delinqüència i és molt tranquil.

Hem vist que hi han més tallers per visitar o activitats per fer. Un taller de mel i espelmes de cera. Quats per fer una volta. Excursions en guagua…

No fa la calor de Cartagena però fa sol i pica de valent. Després de dinar hem anat a l’habitació a fer la migdiada i ha sigut una migdiada xula, d’aquestes que et quedes súper sobat. Quan ens hem despertat hem aprofitat que tenim piscina per fer un bany però just el temps ja ha canviat, ha començat a fer vent i a cobrir-se el cel i ha començat a ploure.

L’allotjament és preciós,  en una casa tradicional i ara estem aquí, al cobert del patí veient ploure i gaudint de l’espai.