11 d’abril.

El matí l’hem dedicat a visitar el Museu de l’Or, altament recomanable. Repartit en tres plantes explica des de l’evolució de la metal·lúrgia a nivell mundial, els diferents processos de treball i la relació de l’or i la gent a l’época precolombina fins a la simbologia i cosmologia. La col·lecció de peçes és espectacular i hi ha una sala anomenada Ofrena amb jocs de llum i foscor molt xula. Una de les coses que explica és la història de El Dorado, ja sabeu, els espanyols es pensaven que era una ciutat dorada plena d’or i en realitat era una ofrena als deus a on el Cacique ple d’or, agafava una barca i llençava l’or al mig del riu. La visita al museu pot durar entre dues i quatre hores. I que pasa? Doncs que acabes mòlt.

Resulta que aquest divendres a la Plaça Bolívar, que ve a ser la Plaça d’armes, fan un macroconcert de 12 hores per la pau. I l’escenari ja està muntat. Doncs mentre estàvem al Museu va haver una manifestació de protesta contra el govern i la corrupció de 8.000 persones, van tancar un munt de carrers i el centre es va omplir de policia i militars. Total que no ens vam assabentat de res.  En sortir vam anar cap aquella zona perquè buscàvem un banc per fer un ingrés en un compte d’un allotjament que ens demanaven un anticipi i perquè al costat de la plaça havíem localitzat un restaurant de menús per treballadors de la zona que ens va fer gracia provar. I sí que ens va cridar l’atenció la quantitat de policia i el fet que els carrers estiguessin tancats però fins a la nit que vam investigar una mica no vam saber que havia passat.

En sortir va ser una odisea arribar a l’allotjament amb taxi pel tema dels carrers. I després d’intentar descansar una mica vam tornar a sortir amb la idea de visitar la Biblioteca de Luis Angel Arango. Quan estavem preparant el viatge en algun bloc vam veure que ho recomanaven. El cert és que és la biblioteca més gran de Colòmbia i fan molts actes i expos però en entrar ens vam trobar un edifici enorme dels anys 70 i, per una banda sí que es interessant saber la història però per altra banda, estavem molt cansats com per començar a recórrer-ho. Així que vam decidir sortir.

Quan vaig dir que la Candelaria es plana no és del tot cert, alguns carrers són plans però molts altres fan pujada i, què passa sempre quan visites una ciutat? Que no pares de caminar, ahir vam caminar 19.800 pasos i avui començavem a estar una mica derrotats. Així que ens vam dirigir al Chorro de Quevedo a fer una birrita i gaudir de l’ambient i després vam anar passejant fins l’allotjament. Vam decidir no anar a sopar perquè tot és molt copiós. És missió impossible trobar verdures per exemple, i no ens fiem de les amanides perquè les netegen amb aigua de l’aixeta. Així que com teniem fruita i iogurts a l’habitació vam anar directament a l’allotjament. I vam anar a dormir ben d’hora perquè estàvem petats.

Al dia següent marxem ja de Bogotà cap a la Zona Cafetera.