28 d’abril.

Sortim de Zipaquirá rumb a Bogotà.  S’acaba el viatge.

La idea és arribar abans del migdia. Ens allotjem a un barri diferent per conèixer una altra zona de Bogotà. Usaquen antigament era un poble independent que va quedar engolit per la ciutat. Actualment és una de les zones adinerades de la ciutat. Hi ha una zona de restaurants i bars que està de moda.

Per no perdre el costum aquest trasllat més curt no surt rodat. El camí va bé a part d’un parell de vegades que ens passem el desviament que toca. Però en arribar a Bogotà resulta que el centre comercial on hem d’entregar el cotxe està en una avinguda tallada per dia del ciclista, avui és diumenge i tallen avingudes. El gps s’empenya a dirigir-nos sempre cap aquella avinguda. No hi ha cap carrer paral·lel per anar directament. Després d’una bona estona fent cas al gps decidim parar i analitzar bé la situació. La solució és allunyar-nos prou com per agafar una via ample i rodejar tot el barri de carrerons. En total perdem una hora per aconseguir arribar.

Deixant el cotxe agafem un taxi per anar a l’hotel que, ens dóna la sensació, està enmig del no res. Ens sorprèn perquè als comentaris la gent deia que estava molt bén situat. Què passa? Doncs que Usaquen és un barri força gran. I una part important és una zona financera o d’oficines i avui és diumenge.  Per això sembla que està matat. Preguntem a algú que trobem pel carrer i ens indica un carrer una mica allunyat on podem trobar algún restaurant però que el lloc de moda es diu ZonaG i està a 15 minuts en cotxe. Trobem una pizzeria que fa unes pizzes rectangulars petites però molt bones i tornem a l’hotel a descansar perquè per aquesta zona no hi ha res a veure. Ens sorprèn perquè no sembla que estiguem a Bogotà i no té res a veure amb el Bogotà de principi de viatge.

Quan sortim a sopar agafem un taxi. De camí observo que és una zona de molta pasta. Ho veig en els edificis residencials. La ZonaG són 4 carrers de cases baixes molt maques amb restaurants i bars però què passa? Que és diumenge a la nit i està de capa caiguda. Prenem unes cervesses en un bar que ens surten més cares que molts menjars que hem fet i sopem en l’únic lloc ple de gent, jo una creep boníssima amb formatge de cabra i espinacs que quasi ploro de l’emoció, fa 20 dies que no menjo verdura, fins i tot l’Isidre ho troba a faltar.

29 d’abril

Ens ho hem près amb calma i hem fet una volteta per una altra part del barri. Hem arribat a una avinguda amb botigues de decoració i roba molts cares. Hem dinat en un minirestaurant a menú fet l’últim àpat tipic de Colòmbia per 3,50 € cadascú.  Hem tornat a agafar les maletes i ens hem encarat cap a l’aeroport a on estem esperant l’avió de tornada i aprofito per escriure aquest post.

---

Colòmbia ens ha agradat molt. El viatge ha anat molt bé. No hem tingut cap problema greu fora d’algun retard o dels dos trajectes de nit que han sigut una mica estressants. Ens ha acompanyat el bon temps tot i ser época de pluges que han començat els últims dies. No hem tingut cap problema estomacal ni ens hem trobat malament. Hem anat al nostre ritme i ens ho hem près amb calma.

De Colòmbia ens ha agradat molt el paisatge que és impressionant vagis on vagis. Ens ha encantat la seva gent, tan amable i atenta. No ens hem trobat amb ningú desagrable o borde.  Hem descobert pobles preciosos i  una gran estima pel seu patrimoni. Hem pogut veure gent amb un estil de vida pausat gaudint de la tranquil·litat. En alguns pobles, bars dels d’abans amb billars de carambola com a seu social, amb una gran afició i hem passat bones estones gaudint de l’ambient.

També hem al•lucinat amb el caos a les carreteres, els camions de gran tonatge d’estil americà, els autocars trotinats. Els pobles de carretera no són macos. Són caòtics i bruts, amb les paradetes de menjar o de venta de qualsevol cosa.

Els trajectes que hem fet en autocar amb els venedors ambulants que pugen a vendre, parant a qualsevol lloc a agafar o deixar passatgers també ha sigut una interessant experiència.

M’ha sorprès la conscienciació sobre el maltracte de gènere,  a Medellín el metro té un botó vermell d’emergència en cas d’assetjament amb cartells explicant els senyals del que no és acceptable. En molts llocs cartells en contra de la tracta de persones o l’explotació sexual infantil o de dones. Inclòs en els vols interns avisos de si veiem a algú que pot estar en contra de la seva voluntat, amb un llistat de senyals, avisem a la tripulació.

També hi ha el tema dels braquets…misterio sin resolver.

Segurament em deixo moltes coses que m’aniran venint a la ment a poc a poc, conforme vagi paint tot el què hem viscut. Perquè sé del cert que fora del ja viscut encara queda la tercera part del viatge, el record que guadirem per sempre.