27 d’abril.

Agafem el cotxe per anar a Zipaquirá,  138 km. 2,43 hores. O sigui, que les carreteres segueixen igual. A sobre en algún moment ens despistem amb el gps i acabem travesant una zona rural per uns camins de terra als que arribem passant per uns carrers d’un poble amb unes pujades d’infart. En part no ens importa perquè tot plegat és bén bonic. Aquesta zona recorda als prats i les muntanyes vasques però amb gigantisme. Vaques aquí i allà i gent trajinant pel camp. L’última part abans d’arribar comença a diluviar, sortim d’una mena d’autovia i acabem per una carretera absolutament plena d’esboranys i l’asfalt tot trencat i amb molt transit de camions i autocars.

Deixem les coses a l’hotel i anem a dinar a un restaurant en una mena de caseron que està la mar de bé. Després de descansar una mica ens dirigim passejant cap a La Catedral de Sal. L’atractiu turístic d’aquest poble. Molta gent el què fa és una excursió d’un dia des de Bogotà. De la misma manera que amb Villa de Leyva. La decisió de llogar un cotxe des de Bucaramanga fou per fer aquestes visites en ruta cap a Bogotà.

A veure, a tocar del poble hi ha una muntanyeta que és una mina de sal. Aquesta mina està treballada des de l’època precolombina i s’ha explotat en tres nivells diferents. La mina encara està activa en el tercer nivell. Es veu que en el primer, el més antic, fa molts anys ja es va fer una catedral però es va haver de tancar per inestabilitat. A mitjans-finals del S.XX van crear la Catedral actual aprofitant les cavitats creades per l’explotació minera.

A l’entrar et trobes un camí amb entrades/miradors als túnels on han creat un Via Crucis. L’audioguia principalment t’explica el via crucis de Jesús. A mi de primeres quasi m’agafa urticària perquè jo esperava explicacions de la mina. Però al cap de poc, com a la tercera o quarta parada doncs t’adones que allò realment és una catedral i està dissenyada com a tal, plena de simbolisme. Durant tot el Via Crucis utilitzen la forma de la creu com a metàfora del que pasa a cada parada. Les creus són de sal i van ser els mateixos miners que van tallar-les juntament amb cada espai on estan. Tot això està en un primer nivell. Conforme s’avança es pasa per un lloc que hi ha una cúpula i després es baixa per accedir a les tres naus principals. La veritat és que és impressionant per les mesures. Cada sala fa 50 metres de profunditat per 17 metres d’alçada. Tot això amenitzat amb una sort de jocs de llums led de diversos colors.

La Catedral està operativa i s’hi celebren mises, bodes i bateigs. Durant la visita que dura entre 2 i 3 hores fan de tant en tant un maping sobre el frontal i la creu de la nau central. Jo això molt religiós no ho trobo,  la veritat. Però tot sigui per tenir al visitant entretingut.

Al sortit hi ha un audiovisual que t’explica en 3d la història de la mina des de la seva formació. I està molt interessant.

Després, evidentment, mentre et dirigeixes al trenet que et portarà a l’exterior, es pasa per tota una zona de botigues, parades de menjar ràpit etc… Per una banda, el lloc té un punt d’hortera-kitsch. Per una altra, l’espai és impressionant per les dimensions i val la pena visitar-ho.

Sortim ja de nit. A la plaça del poble ens prenem un mojito, des de Cartagena que s’ha convertit en un costum d’aquesta hora tonta que ja s’ha fet de nit però és aviat per sopar. A la plaça hi ha ambient, és dissabte al tard. Tenen obsessió per la música alta i cada bar o restaurant competeix per a veure qui la posa més alta. També hi ha molt trànsit de cotxes i motos. Zipaquirá és una ciutat mitjaneta. Finalment, fem una volta per escollir lloc per sopar. No ens agrada gaire l’ambient. No té res de dolent però massa soroll i dóna la sensació que en poca estona la gent acabarà passadeta de voltes. Sopem alguna cosa ràpida i anem cap a l’hotel a descansar.

28 d’abril

Al matí següent abans de continuar ja cap a Bogotà fem una volta pel poble. És diumenge i hi ha ambient d’això, de diumenge. Les dues esglesies que hi han plenes a vessar. Les botigues són obertes i hi ha molta gent pel carrer.