Per fi ha arribat!!! I sí, el gran viatge d’aquest any és a Colòmbia. En realitat és una destinació que fa molts anys que tenim en ment però per una cosa o un altra sempre sorgien altres opcions. I per fi ens hem decidit i ens hem llençat a la piscina.

El viatge d’arribada ha sigut una pallissa total. Vam arribar a Bogotà a les 16.00 hora local, les 23.00 de Barcelona (ens vam aixecar a les 5.00) 18 hores en total amb escala a Madrid. Però tot va anar molt bé, només el vol de Bogotà es va endarrerir una horeta.

Passarem un parell de dies a Bogotà. Estem allotjats al barri de La Candelaria, centre històric. El barri en sí és pla però en un dels extrems puja cap a un «cerro» i l’allotjament es troba a dalt d’un carrer de pujada. Però tot estar a tocar. Es un barri bonic, ple de cases baixes colorides i amb murals pintats. Moltes cases estan a la venta i sospito que poc a poc s’anirà gentrificant.

La tarda d’arribada va ser per situar-nos, comprar per esmorzar, aigua i la targeta sim pel telèfon. Vam sopar unes hamburgueses boníssimes i vam anar de retirada perquè estavem petats.

La Candelaria es considera un barri segur de dia. En el mateix allotjament ens han aconsellat, si arribem tard, agafar un taxi. A la cantonada del carrer hi ha sempre un noi de seguretat privada amb un gos vigilant, n’hem vist a més llocs. Avui li hem preguntat i els hi paga una universitat que hi ha a la zona i que té varis edificis. Estan fins a les 10 de la nit i també ens ha aconsellat, si hem d’arribar més tard, que agafem taxi. Així com anar sempre cap a baix, cap a la Candelaria, no cap al barri de dalt i això ja ens ho va dir el senyor de l’allotjament.

10 d’abril. Ens hem aixecta aviat. Estem allotjats en un petit apartament situat en una casa tradicional molt maca amb un pati interior al voltant del qual hi han les habitacions. Tenim una petita cuina i l’habitació és molt cuqui. Ens han deixat café per fer en una cafetera francesa (amb un émbolo amb filtre) que està boníssim.

Després d’esmorzar hem sortit a passejar. Ens hem dirigit cap a El Chorro de Quevedo, una placeta amb un parell de bars, una petita església i un senyor tocant música i el Carrer del embudo, un petit carreró de cases baixes i grafitis murals a les parets curiós de veure.

Anant caminant hem arribat a la Plaça Bolívar on està el seu Congrés i ens hem encaminat per visitar el Museu Botero que està situat en un complex cultural gratuït molt interessant. A mi el Botero en general no m’agrada gaire però el què és realment interessant és la col·lecció d’art internacional que té i que va pertànyer a la col·lecció particular de l’artista.

Sortint ens hem volgut dirigir a un mercat que hem buscat en google. De camí hem passat per carrers ple de comerços i molta gent per tor arreu. Hi han moltes galeries,en unes hem parat a fer un most. Seguint el google maps m’he fet un embolic i en un moment donat hem anat en un altra direcció. Total que hem hagut de descaminar el caminat. Feia calor perquè el dia s’ha despertat sense núvols i al migdia el sol apretava. Hem arribat fet pols al mercat que al final ha sigut una mica decepcionant però ha sigut on hem dinat en un lloc de menjars típic d’allà. En sortir hem agafat un taxi i hem anat a fer la migdiada.

La tarda l’hem dedicat a pujar al Cerro de Montserrate. Una muntanya a tocar de la ciutat amb una església a dalt i un complexe turístic. Té alguna mena de relació amb la nostra moreneta, per algun monjo que va venir. Es puja amb funicular o aeri. I teòricament hi han les millors vistes per veure la posta de sol. Però sobre la ciutat hi havia una capa de boira o contaminació i per la tarda el cel s’ha ennuvolat així que ha sigut una posta de sol una mica deslluida però malgrat això les vistes valen la pena.

De baixada hem tornat al Chorro de Quevedo i ha sigut al·lucinant veure la diferencia d’ambient en relació al matí. Estava ple de gent prenent alguna cosa, passejant o simplement estar asseguda per allà. Hem gaudint del ambient prenent alguna cosa en una terrassa.

En canvi, hem volgut anar a la zona comercial a sopar i estava tot tancat i buit de gent. Així que hem agafat un taxi i hem sopat en una terrasseta que hi ha a tocar de l’allotjament i fins aquí el dia d’avui.

La tonteria del dia. Hem acabat influenciats pel Botero