24 de Maig

Aquest és l’últim dia d’aquest viatge, demà a primera hora agafem el vol de tornada. El dediquem a Marràqueix sense grans pretensions. Totes dues hem visitat la ciutat anteriorment. Així que el primer que fem és visitar la Madrassa que és una preciositat. La Madrassa és com l’escola islàmica. Aquesta, la de Ben Youssef és la més gran del nord d’Àfrica. Fou acabada el 1565 i funcionà fins el 1965 quan va deixar de funcionar com a escola i va ser museïtzada. És una mena d’internat amb 130 cel·les al voltant un pati amb una font. Podien arribar a haber-hi 900 estudiants vinguts de diversos països que realitzaven la seva formació durant dos anys. Jo l’havia visitat en el 2012 i m’havia enamorat, en aquella ocasió no hi havia tants visitants com els que ens hem trobat en aquesta ocasió, ara estava a petar, però això no treu que s’ha de visitar sí o sí.

La resta del dia l’hem dedicat a passejar pel zoco, la Medina i el barri jueu. La ciutat està igual i no. Hi han coses que no han canviat i coses que han millorat subtilment, com per ejemple els sostres dels carrers del zoco per crear ombra, abans eren de canya i ara són de marquesina de fusta calada. També el tracte al turista, els venedors del zoco ja no t’ataquen com abans i si compres coses baratetes no regategen, és el preu i punt. El que està exactament igual és la plaça més famosa del Marroc Yamaa el Fna, nom que sóc incapaç d’aprendre i que a partir d’ara serà la Plaça Fnac. Tot l’espectacle diürn i nocturn segueix igual que sempre. Les parades de sucs de taronja, que han ampliat amb altres fruites, els encantadors de serps (horrorós i trist) els què porten micos lligats (igual d’horrorós i trist) les pintadores de gena, els aiguaders, els compta comptes, el joc de pescar ampolles, i a la nit els xiringuitos de menjar i aquí sí els caçadors de clients molt, massa actius per a mi, que al cinquè que ens va atacar em va fer perdre els nervis. Però en fin, vam sopar en un d’aquest xiringuitos i vam acabar la nit observant tot el què ens oferia la plaça.

Ha sigut una setmana súper intensa on hem descobert uns paisatges increïbles i una gent fantàstica. Tot ha anat sobre rodes i ha sigut molt macu passar aquests dies de ruta amb ma germana. Una molt bona experiència que segur repetirem.