19 de Maig

Fins ben bé ahir a la nit no vam decidir per on seguiriem la ruta ja que d’aquí a Merzouga hi han varies rutes; bé pel nord, bé pel sud, bé pel mig i s’acaba creant una ruta circular.

Ha guanyat la ruta més al sud. Arribar a Zagora travesant la Vall del Draa, una zona plena de palmerals i Kasbahs. Unes tres hores de conducció seguida.

L’inici del camí  ha sigut similar al d’ahir i ens hem proposat fer la primera parada a  meitat de camí, una població que es diu Agdz. Hem arribat cap al migdia i hem vist una plaça amb una mena de mercat a un costat. Dubtavem d’on aparcar perquè no volem tenir problemes amb el cotxe, que si aquí, no, que si aparca darrere d’aquest cotxe. Quan ens decidim mirem al senyor de la botiga que queda al costat del cotxe i li preguntem si  hi ha cap problema, ens diu que no i, com tothom, ens pregunta d’on som. Quan s’assabenta que som catalanes ens demana que li traduïm unes paraules per felicitar per whatsApp a un amic seu. Cap problema i, com no, ens convida a la seva botiga a seure en uns taburets baixos on li escric les frases que em diu. Agraït ens convida a te i començem a xerrar. Parlem de moltes coses mentre ens intenta vendre dàtils o intercanviar medicines per bisuteria. Però el més interessant és que ens recomana, per anar a Zagora, agafar la carretera vella a 5 km. un cop sortides de la ciutat.

Després de dinar un shawarma en el restaurant menys turístic que hem trobat, tampoc és que els altres ho fosin però just havia descarregat un bus de turistes a la plaça, hem fet una volta pel poble per caminar una mica però es veia molt desangelat i destartalat.

I finalment hem tornat a la carretera per agafar el desviament que ens han comentat i ha sigut tot un encert perque travessa de ple la Vall del Draa i passa pel mig d’un munt de palmerals.

El camí en si és preciós amb palmerals aquí i allà i poblets amb Kasbahs diseminats per un paisatge desèrtic fora dels oasis.

De cop i volta veiem una Kasbah enorme i decidim parar per fer foto. Veiem que hi ha un cartell indicant la porta principal a 400m. ens apropem amb el cotxe i comencem a caminar borejant-la. De cop i volta hi ha un noi davant nostre que avança i ens observa. Parla per telèfon.  Quan arribem a una porta molt sencilla arriba en moto un home vestit de bereber i ens comenta que la visita a la Kasbah són dos euros cadascuna i la voluntat per ell. Acceptem i al•lucinem amb la visita,  es tracta de la ksar Tamnougalt. Estem sols i ens comença a portar per passadissos,  habitacions, carrers, una madrassa, espais berebers i espais jueus. La kasbah té 4 segles i la van restaurant poc a poc. Actualment hi viuen 20 famílies però havien hagut fins a 1600 persones.  És com una ciutat emmurallada amb cases i carrers. Aquí es va gravar la peli Babel amb el Bratt Pit i la Kate Blanchet. Hem pujat i hem baixat i finalment hem passejat pel palmeral del costat. Quan hem acabat, com no, ens ha acabat cobrant 10€ amb no sé quantes excuses que curiosament ara no enteniem el què ens deia. La veritat és que no ens ha importat gens perquè la visita ha estat espectacular.

Alguna cosa pasa perquè moltes palmeres s’estan morint i molts dels palmerals presenten signes clars de sequera. Hem cregut entendre, de les explicacions a la Kasbah,  que en algun lloc han fet una presa i això ha secat les acequies. Pels horts utilitzen aigua de pous. Un cop ja a Zagora ens han dit que el problema és que ja no neva a les muntanyes ni plou i que simplement ja no hi ha aigua i que sí, és un problema greu pels palmerals. És una llàstima perquè són espectaculars.

L’arribada a Zagora sense res rellevant que explica fora la mervella de paisatge. A prop de la ciutat hi ha un palmeral enooormeee. Ens allotgem en un riad que està a dins de la medina a on no poden entrar cotxes. Aparquem a una plaça el més a prop possible i comencem a caminar per carrerons súper estrets i cada persona que ens creuem en indica el camí del riad amb un somriure. En els últims carrers hi han tor de fletxas blaves indicant i al final ens ha agafat un atac de riure. Ja al riad en Omar ens ha ofert te mentre ens convencia d’anar al campament del desert del seu amic a Mezouga. Hem pactat un  preu raonable i hem acceptat.

Després hem sortit a passejar una mica que teniem la sensació d’haver passat tot el dia al cotxe. Ja era cap al tard. Anavem per un carrer ample, ja fora de la medina, i està tot tancat i molt poc ambient, hem pensat que acabariem sopant al riad malgrat li haviem dit al Omar que sopariem fora. Consulto al sr. Gugu i resulta que el carrer paral•lel està ple de restaurants i botigues obertes. Hem anat cap allà, de primeres ens hem quedar una mica parades perquè tot eren homes. Però finalment hem vist alguna que altra dona i en un lloc havien dones amb nens prenent sucs i allà hem demanat unes pizzes. A la terrassa hem estat la mar de bé.

Durant tot el dia, tots els nens i nenes que ens hem trobat ens han saludat divertits. La gent és súper amable i sonrient. En poques ocasions ens han anat darrere per que els hi comprem.

Enxampada in fraganti jijiji