18 de Maig

Fa molt  temps que amb ma germana volem fer un viatget juntes i aquesta ha sigut l’ocasió. Hem decidit visitar el desert del Sahara fent una ruta en cotxe des de Marràqueix fins a Merzouga.

Avui hem arribat a l’aeroport de Marràqueix de bon matí i després de trigar una hora i mitja a passar el control de passaports, treure diners, comprar la sim i estar gestionant el lloguer del cotxe amb el Moustafa hem iniciat la ruta direcció a la primera parada, la Kasbah Ait Ben Haddou.

El trajecte dura unes dues hores i mitja per una carretera en molt bones condicions,en alguns trams està desviada per desprendiments, creient que del últim terratrèmol. El paisatge és canviant i preciós. Hi han zones muntanyoses boscoses, camps llaurats i poc a poc hem avançat per un port de muntanya cada cop més desertic i espectacular.

En arribar estava molt núvol i amb una temperatura molt agradable. Conforme avançavem han desaparescut els núvols i ha pujat la temperatura però no massa. Al final de la tarda ha fet vent i ha refrescat.

Quan ja ens hem encaminat hem parat a dinar en un poble on hi havien varis restaurants a tocar de la carretera. Malgrat tots tenien la mateixa estructura,  una filera de tajins cuinant-se al costat d’unes neveres amb carn preparada per cuinar i uns xais penjats d’uns ganxos a l’aire fresc, la Cari (ma germana) ha escollit el que tenia menys pinta de poder ser turista. Després de preguntar el preu del tajin (6€) ens han convidat a seure a la part més endarrerida semblant a una sort de jardi des d’on de igual manera veiem la carretera. El tajin estaba boníssim i hem acabat amb un té.  Com que ens sobrava pa i estava molt bo li hem comentat al senyor i ens ha portat dos trossos més perquè ens en duguessin. Ha sigut súper amable. En general estem tenint la sensació que la gent és molt amable i de moment no ens estan molestant gaire amb el tema d’anar darrere en plan comprame comprame.

Finalment hem arribat a Ait Ben Haddou. Les Kasbah són  fortaleses d’adob i són presioses. La zona n’està plena. Aquesta en qüestió està molt ben conservada. Evidentment és una visita turística i està plena de botiguetes de souvenirs. La Kasbah té una estructura laberíntica i puja per les laderes d’un turó. Quan hem començat a pujar hi ha hagut un moment que podies escollir camí. El què hem escollit passava per dins d’una mena de casa i al travessar-la per sortir per l’altre banda hi havia una senyora molt sonrient que ens ha demanat 10 dirhams (1€) a cadascuna. A partir d’aquí la pujada ha sigut força escarpada però hem arribat ràpit a dalt.

Bufava un vent fortíssim que en algunes ocasions ens empujava i la sorra sortia disparada i notavem com xocava contra nosaltres. De primeres hi havien varis grups de turistes però quan han marxat s’ha sentit un descans i una pau molt agradable. Les vistes han sigut espectaculars.

Al baixar hem anat per una altra banda amb escales pels carrers més normals i hem entès que aquest era el camí normal de recórrer la Kasbah.  Vaja que la senyora s’ho ha montat de conya, però també ha sigut xulu passar per casa seu si ho és, és clar.

Hem gaudit passejant pels seus carrers i admirant les vistes. Hem acabat el dia en un restaurant situat al front amb unes bones vistes, perquè per arribar a la Kasbah es pasa per un pont per on en algun moment sembla que va haver-hi un riu que ara és sec.

La tonteria del dia….amb tots vostès ma germana