Del 7 al 10 de Maig

Al Cabo de Gata vam arribar el dimarts de nit i vam passar sencers fins el divendres. Dissabte al matí ja vam marxar. Aquests tres dies em van semblar una setmana sencera. Ràpidament vam agafar la rutina d’aixecar-nos sobre les 9:30-10:00. Esmorçar a la terrasseta de l’apartament mirant al mar i, després de la dutxa sortir per descobrir la zona. Amb la tonteria la primera visita sempre coincidia amb l’hora del vermout i la segona amb el dinar. Cap al final de la tarda cap a l’apartament on ens preniem una cervesseta i aprofitavem per llegir una micona o escoltar les noticies. Sopem a l’apartament per menjar alguna cosa lleugereta.

El sol calentava però hi havia una brisa tirant a freda i un cel meravellós d’un blau intens amb uns núvols blancs molt ben definits.

Durant aquests dies hem visitat,

Mojacar. Un poblet de cases blances inicialment idíl·lic al capdamunt d’un turó que actualment tira una mica enrere. Sobretot la visió conforme arribes. Un cop allà agafes un ascensor que et porta a la part de dalt i t’ensinses en els carrerons de la part antiga que tenen el seu encant. Aquell dia vam trobar una terrasseta amb poques taules i bones vistes i vam dinar allà.

La Playa de los Muertos. I mort et quedas quan pujes després de visitar-la. És una platja verge a la que s’accedeix per un camí amb una baixada bén pronunciada. Rep el nom degut a que per les corrents, els morts dels naufragis acabaven en aquesta platja. Té una roca gran característica.

Las Negras. És a on ens hem allotjat. Un petit poble de cases blanques i bon ambient, una mica hippie. La platja és de pedres i hi han bones terrassetes.

La isleta del moro. Semblant a Las Negras. Aquí hi han centres per fer busseig. També amb força terrasses per dinar o prendre alguna cosa. Bon ambient. Un dia vam dinar al Centre social de la 3°edat. Estava ple i vam menjar un arrosset bén bo.

La Playa de los Genoveses. De les més grans també verge. S’arriba através d’una pista de terra.

La Playa de Mónsul. Famosa per ser escenari d’una escena de l’Indiana Jones i l’última creuada. A aquesta platja vam venir l’última tarda a passar l’estona i intentar banyar-nos. Jo no vaig passar del melic. Més que l’aigua freda era l’airet fred que corria.

Cabo de Gata. El poble que dóna nom al Parc Natural. Està situat al sud fora de la zona montanyosa. Al costat d’unes salines, en una zona plana. Té una platja gegant i malgrat el poble és macu en quant totes les cases són blanques i de no més de dues plantes, no ens va agradar tant com Les Negres o La Isleta del Moro.

Níjar. És la població principal de la zona i està a l’interior. Entra dins de la categoria de pobles més bonics d’Espanya. I sí que ho és de bonic, amb cases baixes i carrers empinats.

El Cabo de Gata ens ha agradat molt. Té un paisatge impressionant de turons pelats que semblen no tenir fi i petites poblacions amb edificis baixos que no desentonen en el paisatge.

Altament recomanable.