Del 12 al 14 de Maig

Vam arribar a Còrdova a mitja tarda i després de situar-nos a l’apartament vam anar a fer una volta. L’allotjament estava com a mitja hora caminant de la Mesquita i just a tocar del centre de la ciutat. Així doncs de seguida ens trobavem en el bén mig del centre històric amb les cases baixes pintades de blanc i els sòcols i els voltants de les finestres de color mostassa o blau. Moltes de les finestres plenes de flors. La ciutat és preciosa i olora a gessamí. A més a més hem coincidit amb el concurs de patis. Abans d’arribar no sabia com funcionava i pensava que pel fet de ser primavera els patis estarien oberts. Però en realitat és un concurs i dura 13 díes durant els quals la gent que vol obre casa seu i entra a concurs. Passejant per la ciutat vam trobar de casualitat un pati i la noia de la porta ens ho va explicar i ens va donar un planell amb tots els itineraris. La veritat és que és força simpàtic perque sembla una gimcana i tothom anem amb el planell de dalt cap a baix i també està molt bé perquè alguns itineraris estan per barris més allunyats de la zona més turística de la Mesquita però són igual o més bonics i probablement, sense l’excusa dels patis no ens haguéssim apropat. De primeres impressionen molt, alguns patis són preciosos i dedueixes que les cases han de ser increíbles. Hi han cases particulars i patis comunitaris. També patis de convents i escoles. Es presenten a concurs uns 50 i després n’hi han que no concursen però obren portes igual amb un horari més reduït. De vegades hi havien cues però de vegades no. En total jo crec que vam veure un 60% de patis. Al final embafa una mica a no ser que trobis un espai molt singular. Alguns són una mica exgerats posant plantes, d’altres t’hi quedaries per sempre.

El segon dia al matí el vam dedicar a visitar la Mesquita. Ens va deixar bocabadats. És visita obligada sí o sí. La gran sala d’oració musulmana amb diverses ampliacions al llarg dels segles devia ser impressionant ja que va tenir capacitat per a 40.000 persones. És un gran bosc de columnes corinties aprofitades d’antigues construccions romanes rematades per doble arcada bicolor. Després van venir els catòlics i van plantar enmig de la sala una peazo catedral, integrada entre les columnes que li confereix un aspecte del tot singular. És bén bé tot molt curiós.

Els dos díes que vam passar a Còrdova els vam dedicar, a part de visitar la Mesquita, a passejar pels seus carrers preciosos i anar de pati en pati.

A mi m’ha enamorat, trobo que és molt agradable amb els seus carrers de cases baixes i blanques i el cuidat en els detalls dels balcons i les flors. No m’importaria genys tornar.