15 i 16 de Maig

Sortim de Còrdova pel matí direcció Cadis. En realitat ens vam allotjar en Sanlúcar de Barrameda perquè Cadis i voltants eren molt cars.

De camí i com ja s’ha convertit en costum aprofitem i fem una parada intermitja. En aquesta ocasió visitem Ronda, famosa per un pont de pedra en una mena d’acantilat què durant un temps fou el més alt d’Europa. El casc antic es troba pasat el pont i és de cases blanques i carrers estrets. És bonic i molt molt turístic. Vam trobar un restaurant mig amagat amb una terrassa i bones vistes i vam aprofitar per dinar. Vam estar molt a gust. Després vam continuar camí

Al cap d’una estona vam veure el cartell de Jerez de la Frontera i vam dir, perquè  no? Ens va costar una mica trobar el centre o una zona de tapeteo. A mi se’m va ficar al cap pendre un jerez i l’Isidre que ja havia estat feia molt coneixia una zona que estava bé però no es situava. Total que va ser una estona una mica nyec malgrat finalment jo em vaig prendre el meu jerez i vam passejar per uns carrers amb una mica d’ambient.

Quan vam arribar a Sanlúcar estavem una mica derrotats.

Al dia següent vam anar al Puerto de Santa María. A mi em va agradar perquè és un poble normal, amb cases antigues de dues plantes. Em va recordar Vilassar de Mar però molt més gran. Amb un castell, palaus i molts nius de cigonyes amb pollets. I una llum especial, molt brillant.

D’allà vam anar a Cadis. La ciutat està en una mena d’illa o península en un extrem de la bahia. Vam tenir la sort d’anar a petar al mercat central on hi havia molt bon ambient, moltes terrasses de bars i restaurants i molta gent. Vam dinar allà les famoses tortilles de camarons i després vam fer una volta pel centre. La vaig trobar molt agradable, em va agradar força.

De tornada vam parar a Chiclana el poble de la Rocío Jurado. És un poble estiuenc amb una platja gegant. El centre és bonic i agradable, molt poble de platja amb casetes blanques i baixes, bastant gran. A l’estiu s’ha de possar a petar.

Finalment vam fer un tomb pel poble a on estavem allotjats.  El centre de Sanlúcar de Barrameda té un ambient brutal. Varis carrers amb molta gent, molts bars, moltes botigues. Ens va sorprendre molt gratament.

Cal remarcar l’obsessió religiosa que hi ha per aquestes contrades. Tot són hermandats de jesús de nazarenos de virgenes del rocio de la misericordia y de los sufrimientos. A Jaen vam veure una cofradia assajant uns passos pel carrer. Aquí a Sanlúcar una capella oberta al carrer amb la Verge del Rocio plena d’espelmes i cinc nois tocant a fora amb tambors i flautes. No sé, per a mi es sorprenent.

En fi, un dia més que vam acabar esgotats perquè amb la tonteria des que hem començat les vacances portem una mitjana d’uns 13.000 pasos diaris inclossos els dies de trasllats. L’Isidre ja ha començat a dir-me que mira, en tot cas vés tu i m’ensenyes es fotos hahahahaha.