En aquesta voràgine transformadora i canviant en la qual fa anys ha entrat aquesta ciutat, encara és possible trobar espais «autèntics». Autèntics des de la vessant profundament nostàlgica que m’embarga, sí, sóc molt nostàlgica, sentiment que en aquesta ciutat és molt fàcil d’alimentar.

Però anem al què ens ocupa. El Bar del Pi està situat en el lateral de l’església del mateix nom donat pel pi que hi ha la plaça, no podia ser d’una altra manera. Aquest bar, de colors ocres i ple de quadres pintats per feligresos d’altres èpoques fou obert el 1927 i com a curiositat trobem una placa a on explica que en el 1936, entre les seves quatre parets, fou fundat el Partit Socialista Unificat de Catalunya. L’espai desborda història i històries, agradable, i peculiar, rodejat de miralls antics que reflecteixen tots els racons i els detalls. Darrere la barra un magnífic boteller de fusta fosca d’estil modernista i llums de globus rodons són, potser els elements més característics.

És un espai fantàstic per gaudir d’una cerveseta mentre t’endinses en una bona lectura o simplement deixes passar l’estona. Observar els personatges que corren, els incondicionals i els passacarrers, els guiris i la gent del barri. Un espai atemporal, observador de l’esdevenir de la ciutat, de la seva transformació a la qual sembla immune.