Hi ha una dita que diu què la família ens ve imposada i els amics els triem nosaltres. No sé li pot treure raó, normalment aquesta frase s’inclou en un context de desavinença, en canvi per a mi és un sinònim de bona fortuna.

Ella, val molt més del que es pensa, perduda en l’esdevenir de la quotidianitat. Preciosa, divertida i apassionada cerca el seu camí a la vida. El seu esperit jove, impertèrrit al pas del temps, és un exemple a seguir, les seves ganes de viure, d’experimentar, d’anar sumant a la seva experiència vital, de no dir mai no, i sí un jo vull provar.
Amb ella, amb la meva germana gran, que de petites ens fèiem la vida impossible, de grans ens hem creat un vincle indissoluble, potser reforçat per la distància (no viu a Barcelona, moltes vegades m’he plantejat com hagués sigut la nostra relació si no hagués marxat), potser donat per la seva necessitat d’amor, de donar i de rebre, potser totes les baralles de petites van servir per conèixer-nos i entendre’ns millor, segurament per un tot plegat i molts més detalls difícils d’explicar.
Però a més, ella és una artista, és la herència que ha rebut de la meva mare, i en la seva cerca del camí s’ha trobat amb les agulles i les teles i els fils, jo no sé que he heretat de ma mare, però això ja us dic que no, que no cuso ni un botó. I ahir vaig rebre aquest regalet, i vaig al·lucinar. http://www.ovillobi.com és la seva lluita per sortir-se’n, la seva via d’escapament, el seu crit a «eh, que jo puc, què estic aquí» i estic segura que li reportarà moltes alegries. Us animo a què us doneu una volta per la seva web.

MOLTES GRÀCIES…T’ESTIMO MOLT

Yoli, esto no se hace, ya no puedo parar de llorar …. no sé que decirte …. sólo que te quiero mogollón, gracias por ser mi amiga, confidente, el hombro donde llorar, y reir (que leches), y sobre todo mi hermana querida del alma y del corazón.
Joder, que cursi me ha quedado, no? Cuando me recomponga, lo volveré a leer, ahora solo consigo seguir llorando.
Te quiero guapetona
Después me he dado cuenta que me había dejado una cosa importante, Eres pura emotividad!!!!!!!
Sabía que te emocionaría. Ya te dije que te daría una sorpresa 🙂
Jajajajaja, eso si que no lo puedo evitar ….. sigo con la llorera …. aishhhh cuanto te quierroooo ….
quierro, no, se me ha ido el dedo …. Cuanto te quierooooo
🙂
Quina gran veritat tot el que transmet el comentari. Jo sols puc ratificar orgullós com a cunyat i company de la Yolanda totes les sensacións que m’han arribat llegint aquest text. Felicitats a totes dues.
Preciós. La família sempre hi es.
Gràcies Roser, tens raó.
Gracias Isi, eres un sol, te quiero muchísimo también. Me encanta
Gracias por ponerlo en castellano,me encanta todo lo que dices,me encanta como lo dices,está todo acertadisimo.Un besazo guapaaaaa…..
aiii Imanol, me pones en un compromiso, pero puedes usar el ggogle traductor!!!! bueno vaaa, ya te lo traduceré, porque eres tu, eh!!!!
Me alegra que te guste 😉