El cansament aflorava després de diversos dies visitant The Big Apple. Hores i hores de caminar, calor, trànsit i hordes de gent, estrès. El dia anterior varen perdre la guia. Caminaren a través del barri una mica a les palpentes però amb rumb fix cap al gran parc amb la intenció de prendre un respir, tirar-se a l’herba sota l’ombra d’un gran arbre, veure els petits grups de nens jugant amb els caus, descansar. De tornada, al mig d’un túnel, quatre gargots a la paret frenà els seus passos i despertà un gran somriure, la simplicitat els deixà astorats i és que un desig tan senzill i a l’hora tan meravellòs envaí l’ànim i flotà a l’aire mentre continuaven el seu camí
