Colombo o la capsa de contrastos.

En general Colombo no em va sorprendre com a gran ciutat en quant a cara, caòtica, sorollosa, contaminada i estressant. Em vaig centrar en els dos barris més propers a la estació central de trens de Fort. Fort i Pettah.

Per començar, aquí porten un altre ritme i a les 10 del matí, comencen a montar mercat  i obrir botigues, jo que a les 5 ja estic desperta i a les 8 al carrer em vaig trobar la ciutat a mig gas, sobretot el barri de Pettah que és molt comercial. Així que em vaig dirigir a Fort, teòricament, barri colonial. Aquí hi ha la casa presidencial, un far i quatre cases d’estil colonial amb un parell de cafès bastant xulus i cars. Per a mi no val gens la pena. El far sense interès, la zona per arribar-hi molt desolada, a sobre no vaig poder agafar una drecera perquè  al ser darrere de la residència presidencial hi havien controls policials, vaig estar una bona estona suplicant-li a un poli que fés la vista grossa, que el camí de tornada era horrobilis, el pobre home posava cara de pena i de circumstàncies, a estones se’ns escapava el riure, però dient-me que ho sentia molt no em va deixar passat. De tornada vaig seure darrere un arbre a menjar una mica de fruita. Estant per allà se’m va apropar un home, bateria de preguntes i em va dir si volia visitar un temple budista, amb desconfiança li vaig dir que d’acord, comencem a caminar, m’explica que es mestre budista, i que el temple queda una mica lluny que millor agafar un tuk-tuk i que després m’ensenyarà un temple hinduista i un parc, que està de vacances i content de poder ensenyar la ciutat a una visitant. Li pregunto què em costarà i que no vull problemes, que prefereixo deixar-ho clar, em diu que ell és mestre i que ho fa perquè vol, val, però segueixo desconfiant, li pregunto què costarà el tuk-tuk i no em contesta. Bé, haig de dir que el temple budista, que és on ell dòna classes, era molt interessant, em van deixar veure una relíquia de Buda, uns pelets del braç (jo, el tema aquest de les relíquies… Si a cada lloc sagrat hi ha un tros de Buda, fés calculs) un monjo jove va fer una pregària posant-me una safata amb coses a sobre del cap i em va posar una polsera de cordonet que em donaria sort i m’ajudaria a dormir, m’ho va dir molt convençut, però no vaig donar cap donatiu perquè em van cobrar entrada (el karma m’ha castigat amb insomni de 2 a 4 de la matinada). Ens vam apropar al temple hinduista i es veu que si hi han unes fulles de plataners a l’entrada no pots entrar perquè estan de cerimònia, i finalment quan vam arribar al parc em va tocar pagar el tuk-tuk, el pressupost que m’havia marcat pels dinars del dia. Em vaig mosquejar. L’home a més, estava bastant decebut amb mi perquè no havia volgut comprar res al temple, i em retreia que Sigiriya era ben car i bé que havia anat, a més quan li vaig dir que no tenia fills, responent a les seves preguntes, va posar cara de reprovació. Així que en el parc ens vam acomiadar de manera bastant freda. Per sort estava a prop de l’allotjament i em vaig saber ubicar per tornar a Pettah, però em va quedar una mica de «sinsabor».

Pettah realment és brutal, carrers i carrers plens de comerços, camions carregant  material, gent amb carretons o carregant bultos directament a l’esquena, tuk-tuks, motos i gent, molta gent. Un mercat de verdures, un altre immens de catxarreria. Caos, brutícia, soroll, colors i una guiri per allà enmig flipant, o sigui, jo.

Em va cridar l’atenció, al mercat de verdures, la cura que tenien en posar bé el producte, tot ben col·locadet. Com intentaven mantenir nets els passadissos i a més hi posaven incens. Una delícia delectar-se observant la mercaderia, els colors i les formes i també, com no, la cantinel·la i la manera de convèncer als possibles clients perquè s’apropessin a comprar. Pettah un barri autèntic.

El contrast més fort el vaig viure a la tarda, un cop em vaig cansar de voltar vaig tornar a l’allotjament. Aquest l’havia trobat per l’airbnb, era una habitació en una casa particular, un matrimoni amb una bebè de nou mesos. La mitjana de preu que havia trobat rondava els 50€ la nit. L’habitació em va costar 19€. En arribar ja vaig flipar perquè és un complex de vivendes de tres torres de 37 plantes, jo estava a la 34, entrada amb seguretat i tot molt modern. El pis en qüestió també molt modern amb totes les comoditats i molta pressió d’aigua al bany, cosa gens habitual. La sorpresa va ser quan en tornar de Pettah, sobre les cinc de la tarda, la noia em va dir que si volia podia anar a la piscina. De cop i volta vaig tenir la sensació d’estar en un hotel de luxe, gaudint del final del dia, nedant i descansant en un entorn privilegiat i em semblava impossible que allò fos Sri Lanka.