Bolaño, Roberto. 2666. 2017. Ed. Debolsillo. Barcelona.

Se’m fa difícil expressar ben bé que ha significat la lectura d’aquesta novel·la. Un viatge a través del temps i l’espai, de la grandesa del tot i la insignificança del detall. Tot és inclòs, la novel·la i la poesia, la bellesa i l’horror.

Bolaño ens introdueix en un món o en mil, de mons. Potser el títol són la quantitat de petites històries que conté el llibre, perquè cada personatge, tant els principals com els secundaris, per insignificants que siguin, prenen protagonisme i ens situa en la seva existència. D’aquesta manera ens transporta i, sense adonar-nos-en vivim mil històries. Descobrim tot un seguit d’esdeveniments que s’interrelacionen entre si, situant-nos en les realitats de cadascun. I la realitat de cadascun és la seva temporalitat, d’aquesta manera nadem a través del temps durant el segle XX i ens porta per diversos escenaris, així tant podem estar a l’Europa i al Mèxic dels anys 80 i 90 com a l’Alemania nazi o al front rus de la Segona Guerra Mundial.

Cada moment es connecta a través dels personatges, alguns d’ells d’aparent insignificança per a la història principal i malgrat això, guanyen la importància pròpia d’un protagonista principal, carregant-los de la força suficient per a justificar tot el que a arran d’ells mateixos s’explica. Perquè construeix una realitat al voltant de cada personatge, amb un passat, un present, amb sentiments, amb frustracions i encerts, amb desitjos i anhels i amb la perspectiva d’un futur. Perquè no hi han personatges apareguts gratuïtament. Sí, potser és complicat entendre-ho sense haver llegit el llibre, però justament això és el que fa que aquesta novel·la sigui universal, mestra, magistral.

El llibre, que està dividit en cinc parts que es podrien considerar cinc obres independents, es mostra com una novel·la amb aspectes d’intriga però també ens aboca a un món tràgic i irreversiblement cruel i incomprensible, narrat sense floritures, amb una senzillesa espatarrant ens mostra un món on la maldat es troba a cada moment, i on no es busca una justificació. El què és, és. Així, tot l’argument narratiu, carregat d’informació extra, de dades literaries, filosòfiques, d’anècdotes, però també de càrregues d’humor ens ensenya a no esperar una explicació plausible i tanmateix, tot porta irremeiablement a una raó de ser que acabem de descobrir en les últimes pàgines del llibre. Una lectura que no he pogut abandonar malgrat les seves 1180 pàgines, que m’ha intrigat des de la primera, que m’ha sorprès i que m’ha deixat al·lucinada.

Altament recomanable