A la Sílvia Pérez Cruz fa anys que l’escolto i és una de les veus que més m’impressiona. Una veu profunda i sentida que entra directa a tots els sentits. Ahir vaig assistir al seu concert. La seva potència musical, d’una força que t’eriça cada porus de la pell, contrasta amb la seva delicadesa i sensibilitat com a persona, que s’apropa al públic amb una familiaritat entranyable. Domina els tempus emocionals creant un viatge musical on tenen cabuda diversos marcs culturals, des de l’Empordà a Galícia passant per Brasil, Mèxic, Espanya… com també la tristor, l’alegria i, de manera potser inesperada, la reivindicació en diversos aspectes, tant en la concepció de vida com en la reivindicació social. I és d’una part d’aquesta última que en vull parlar. En els dos concerts que he anat a veure-la ha acabat amb la cançó Gallo negro, Gallo rojo. La primera vegada em va impressionar sobre manera, aquesta última ha sigut una grata sorpresa, ja que no me l’esperava.

Però a més, cercant-la per internet m’he trobat amb una informació força interessant, i és que aquesta cançó fou composta per Chicho Sánchez Ferlosio el 1963 (José Antonio Julio Onésimo Sánchez Ferlosio (Madrid, 8 d’abril de 1940 – 1 de juliol de 2003). I, seguint investigant vaig descobrir que Chicho fou fill de l’escriptor i membre fundador de Falange espanyola Rafael Sanchez Mazas.  I malgrat aquest petit detall, resultà que Chicho, en la seva època universitària, formà part del moviment estudiantil antifranquista passant per diversos partits i moviments comunistes. La cançó que ens ocupa, Chicho l’escriu després de ser detingut a les portes de la Facultat de Filosofia i lletres de Madrid, quan estava fent una col·lecta per recolzar al seu company detingut Luis Gomez Llorente, delegat de la Facultat.

Tant si la cançó es llegeix en clau de metàfora de la Guerra Civil Espanyola on el Gall negre representa els nacionals i el vermell els republicans, com si s’extrapola a la dictadura franquista enfront de la lluita comunista, el que queda palès és que representa la repressió enfront la resistència, on el Gall negre és gran, traïdor i venjatiu i el Gall vermell és valent i tenaç. Com a anècdota explicar que la cançó no es va publicar oficialment a Espanya i que  es va gravar a Suècia de manera clandestina i anònima.

Gallo rojo, gallo negro

Cuando canta el gallo negro

es que ya se acaba el día.

Si cantara el gallo rojo

otro gallo cantaría.

Ay, si es que yo miento,

que el cantar que yo canto

lo borre el viento.

Ay, qué desencanto

si me borrara el viento

lo que yo canto.

Se encontraron en la arena

los dos gallos frente a frente.

El gallo negro era grande

pero el rojo era valiente.

Ay, si es que yo miento,

que el cantar que yo canto

lo borre el viento.

Ay, qué desencanto

si me borrara el viento

lo que yo canto.

Se miraron cara a cara

y atacó el negro primero.

El gallo rojo es valiente

pero el negro es traicionero.

Ay, si es que yo miento,

que el cantar que yo canto

lo borre el viento.

Ay, qué desencanto

si me borrara el viento

lo que yo canto.

Gallo negro, gallo negro,

gallo negro, te lo advierto:

no se rinde un gallo rojo

mas que cuando está ya muerto.

Ay, si es que yo miento,

que el cantar que yo canto

lo borre el viento.

Ay, qué desencanto

si me borrara el viento

lo que yo canto.

Aquí la versió amb quintet tal i com ho vaig veure ahir:

I aquí la versió del Chicho Sánchez Ferlosio:

Fonts:

-Col·laboradors de la Viquipèdia. Chicho Sánchez Ferlosio [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2017 [data de consulta: 23 de febrer del 2017]. Disponible en <//ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chicho_S%C3%A1nchez_Ferlosio&oldid=18168836>.

-http://aplomez.blogspot.com.es/2016/09/matizaciones-innecesarias-tal-vez-sobre.html

-http://www.chichosanchezferlosio.es/canciones/los-dos-gallos/