Començo a escriure aquestes liníes a dos setmanes per iniciar aquest nou viatge. Les sensacions es repetieixen irremediablement. Angoixa enfront d’allò desconegut, dubtes, nervis. Sensació que l’experiència anterior no serveixi pel que ha de venir, donat que em trobaré en un país i amb una cultura i costums diferents. Vindran experiències noves, nous aprenentatges. En quant vaig decidir el destí i vaig lligar vols i ruta vaig deixar de buscar informació, m’he estat uns mesos, pràcticament, sense pensar-hi. I, fa uns dies, la gent del meu voltant comencen a comentar-me, ei! ja et queda poc per marxar!! I pam, de cop i volta el cap comença a rutllar a mil per hora.

Per començar, anava a fer aquest viatge sola però finalment el faré amb una bona amiga, la Núria, parlo d’ella en aquesta entrada. La Núria no ha estat mai a Àsia i fa mooolts anys que no surt del país. Per a ella és, pràcticament, com un primer viatge. Ella és una persona curiosa i amant de la natura i estic segura que al·lucinarà. Per altra banda, és una d’aquestes persones una mica happyflower, en el millor sentit de la paraula, amb dificultats per moure’s per entorns desconeguts i amb facilitat per a refiar-se de qui l’acompanya i deixar-se portar, per a mi els riures estan assegurats.

________

A dos dies de marxar estic pendent per fer el chek in dels vols, falten deu minuts perquè sigui operatiu. Aquest matí aprofitaré per fer la motxilla, em fa una mandra tremenda, sobretot els detalls, farmaciola, etc… Davant l’ordinador penso en el que Indonesia representa per a mi. Fins fa un any, un lloc exòtic i llunyà. La illa de Java, Borneo… em traslladaven a móns inòspits, inassolibles. I Balí, bé, Balí se’m representava com quelcom turístic i prou. A arrel del viatge de varis amics. Una, em van despertar el cuquet i dos, vaig començar a investigar i vaig descobrir que no era tan inassolible. També he descobert que Balí, malgrat ser una destinació turística i una illa relativament petita ofereix una quatitat inmensa de coses a fer i veure.

Aquest serà un viatge una mica llampec, només quince dies a on farem una petita incursió a tot. Donat el poc temps ho portem tot bastant organitzat, també perquè al moure’ns entre illes el medi de transport és l’avió i, si bé no dubto que allà agafar un avió és com aquí agafar un bus he preferit portar tots els trasllats lligats. Dos coses a tenir en compte, la xarxa de vols allà es veu que és com rodalies aquí, els retrasos i les cancelacions són bastant habituals (horror, sobretot per l’últim vol que va la menda i l’agafa a les nou de la nit, quan el vol de tornada surt a les nou del matí, i clar, allà no pots contractar a algú que et porti en cotxe, saps? En fí, emoció fins l’últim dia, us mantindré informada)

Chek ins fets…. motxilla feta… ara sí, tic tac … comença el compte enrere…