Méndez, Alberto. Los girasoles ciegos. 2004. Ed. Anagrama. Barcelona.

«Los girasoles ciegos» és un d’aquests llibres que t’arriba directe al cor i a l’estómac i al fetge, així, en aquest ordre. Ens situa al final de la guerra civil i la postguerra més immediata. Descriu, amb una prosa exquisida i emotiva, quatre històries en ordre cronològic enllaçades entre si. Són històries dures, sense marge a la benevolència. Dona veu a una humanitat esmicolada per la por i la humiliació, enfront l’acarnissament d’un bàndol guanyador implacable amb el seu enemic que, lluny de donar per acabada la guerra, utilitza la inèrcia d’aquesta per portar a terme una aniquilació total de qualsevol veu dissident. Ens parla de la lluita per la supervivència i de l’abandonament final enfront de l’evidència i és que tal com explica la sinopsi del llibre, la veritable protagonista d’aquesta narració és la derrota. Un llibre curt, ràpid de llegir però llarg de pair i molt, molt recomanable.