Les visites més importants de Luxor es fan dintre del context del Creuer. Hem sortit a les 7.00 deixant les maletes preparades fora de l’habitació.

El matí ha sigut molt intens. Primera parada La Vall dels Reis. Una Vall entre montanyes desértiques en la qual s’han descobert 63 tombes reials. Les tombes estan escavades a la roca. L’elecció del lloc probablement es devia donar a, la duresa de la roca, la sequetat de l’ambient, l’aïllament del lloc. Es poden visitar (no sé si totes). Per la de Tutankamon s’ha de pagar a part, la tumba està buida, es veu que només està la mòmia, tot el tresor està al Museu de El Caire. Nosaltres hem visitat 3. La més gran de Merenptah. Baixa uns quants metres fins a arribar a una gran cambra. Impressiona pensar que ho van excavar a la roca. La segona de Ramses III. Més petita però amb una ornamemtació molt més bonica. I la tercera la de Ramses IX també amb molta decoració. La immensitat del lloc, l’ambient àrid i desèrtic, i saber tot el què amaga confereixen una sensació especial. En sortir devien de ser les 8.45 i ja queia un sol d’espant. Sort que anàvem en cotxe nou amb aire condicionat..

La següent parada ha sigut el temple funerari de la única faraona dona que va existit, la Hatshepsut. Les males llengües diuen que el temple li va construïr l’amant que era arquitecte. Un dels relleus és una nena petita bevent llet d’una vaca sagrada, símbol del seu origen diví i apa, ja tenim al poble convencut. Es veu que va fer portar arbres de tota Àfrica i va crear un gran jardí. Actualment només queda la soca d’un cilandre. Segons la guía aquest és un dels llocs més calent del planeta i hi dóno fe. La matxacada ha sigut considerable perquè el temple apareix en una gran explanada i s’hi puja per enormes rampes. Per a mi ha sigut massa dur. La veritat. Molt important anar ben banyat en crema solar, portar gorra i ulleres de sol. Si ho aguantas no és mala idea portar una camisa fina de màniga llarga. Molta aigua malgrat acaba asquerosament calenta.

De camí al Temple de Karnak hem fet una parada als Colossos de Memnon. És l’únic que queda d’aquest temple que va quedar destruït durant el terràtremol. Aquest costat del Nil està replet de restes de temples per tot arreu.

Abans d’arribar a la següent destinació, per on hem passat? Per la fábrica de peces d’alabastre, per suposat. A l’entrada hi havien quatre paios al terra treballant les pedres i un altre amb una tauleta al davant ha començat a fer-nos una explicació. Segons el què deia el paio els altres contestaven amb coletilla. Del rotllo. Quan ens ha saludat els altres a coro. Holaaaa. Si posava l’alabastre a contrallum deien wooooow si deia tenim la pedra vermella, els altres i la blancaaaa i xorrades així. Tot mentres anaven treballan. Han sigut molt catxondos i, per suposat, ens hem dit que s’havien guanyat que compressim alguna cosa. Quan sortiem un dels que estaven al terra em crida i em dona dos peçes petites i dos trocets de pedra i jo, aiiiii un regalet per a mi, que maqus, moltes gràcies amb la ma al cor tota emocionada i quan vaig a girar-me, no va el paio i em posa la ma per la p* propina. M’he quedat!! I jo, ( a crit pelat) Isiiiiii (ell porta el bitllet petit per les propis) dona’m algo que aquest ja me l’ha colat. El nostre guia es pixava quan li explicava. Li dic, és que no m’ho esperava aixó, pensava que era un regal. I ell pixant-se, Yolanda no puedes bajar la guardia.

Si pensàvem que ja res no ens podia sorprendre i que vist un, vistos tots estavem bén equivocats. El complexe del Temple de Karnak és majestuós i impressionant. És un conjunt de temples construïts en diferents époques. Cada faraó en construia el seu. Té una sala hipóstila de 134 columnes enormes amb forma de papiro que et deixa sense alè. Varies entrades amb pilons enormes. Un munt d’enormes escultures. És laberíntic i enorme.

Un incís en quant a les visites en general. En tots els temples hi han ‘vigilants’. Se t’ofereixen a fer-te una foto, ensenyar-te un racó que a priori sembla tancat o donar-te alguna explicació. Si els hi fas cas, tots, tots et demanaran propina. Això que pot semblar no tenir importància, al cap dels díes et pot desbalotar el pressupost, perquè això de les propines no s’acaba mai.

Per sortir de Karnak hem hagut de travessar una altra explanada sense ombra enorme, que jo crec que ens castiguen per turistes perquè amb la que cau no s’entén que no posin l’entrada més a prop. Eren les 12.00 i la que queia era d’espant. El guia, que ha sobre no beu res pel Ramadà ens ha dit que era massa fins i tot per a ell. Ens ha comentat que el Temple de Luxor ( l’últim que ens quedava per visitar) estava obert fins les 20.00 i que a més l’il•luminaven i que què ens semblava anar pel nostre compte. Li hem dit que de conya perquè a ple migdia tornar a fer una visita ja ho veiem impossible. Ens ha donat el preu de les entrades i ens hem acomiadat previo pagament de propina, of course.

Anteriorment hem passat pel creuer a recollir les maletes i ens han portat a l’hotel de Luxor. El Nefertiti, senzill però situat just al centre del meollo i que té un bon restaurant, tant al carrer com al terrat. Hem aprofitat per dinar alguna coseta al mateix hotel i hem anat a l’habitació a refrescar-nos i descansar. Hem pensat que per avui ja teniem prou i que el temple de Luxor el podem veure demà que estarem a Luxor.

A la vesprada hem sortit a passejar per la ciutat sense rumb fixe. Hem visitat una esglèsia Copta, la segona religió del país, previ pagament de propina. I hem acabat sopant en la terrassa d’un restaurant que donava al basar al costat de l’hotel. Hem dormit plans.

La tonteria del dia. L’Isidre després de passar una estoneta pel basar.