Diumenge, 24 d’abril

A les 6.00 del matí hem sortit cap al temple d’Edfú. El vaixell ha arribat durant la nit. El guía ens ha comentat que en Edfú tot és una mica complicat. Tots els vaixells estan amarrats i sortim tots els turistes en manada. Per arribar al temple s’ha de travessar el poble i la única manera de fer-ho és en calesa. Quan sortim del vaixell ja hi ha tota una filera de calesses esperant. Jo la veritat, molts dels cavalls fan peneta. Alguns, quan deixen al passatge tornen corrents cap el port per doblar carrera. Anem tots en caravana cap allà i ens amuntanem a la porta del temple mentre els guíes treuen les entrades. Les portes obren a les 7.00 i entrem tots en tropel. El control de seguretat a l’entrada és de riure. Hi ha un escaner però l’arc pel qual passem no para de pitar. Els guardes són quatre arreplegats que deixen passar la gent sense més, això sí, tots amb pipa. És un despiporre.

El Temple d’Edfú ens ha impressionat. Fins a finals del S.XVIII va estar sepultat per la sorra, !!!!! Només sobresortien les parts més altes. I això que és el segon més alt dels temples coneguts. Això ha fet que estigui prácticament sencer i sigui el millor conservat de tot Egipte.

Aquest temple també és de l’època Ptolomaica i està dedicat al deu Horus i a Seti que reencarnen el bé i el mal. Segueix els mateixos patrons que els anteriors que vam visitar. Està absolutament cobert per relleus. Té una petita sala on s’expliquen les classes de flors i les fórmules per fer essències. També va ser víctima de l’afàn dels cristians per destrossar les representacions faraóniques.

Una de les coses que ens ha cridat l’atenció és el poc interés per conservar correctament aquest patrimoni. Està ple de nius de pardals que embruten les parets de cacotas (en el temple de Ramses II també hi havien nius a dins del temple). La il•luminació està mig trencada. I està tot molt deixadot. Sembla mentida amb la pasta que recauden cada dia que no la destinin a la seva conservació i no entenc com la Unesco ho permet.

A la sortida haviem d’agafar la mateixa calesa però es veu que el paio s’ha cansat d’esperar i ha decidit portar a algú cap al port i aprofitar així una carrera, el nostre guía s’ha agafat una emprenyada de cal deu. Al final ha aconseguit que ens portés un altre.

En tornar hem esmorçat i tot seguit hem pujat a la piscineta. No hi havia ningú, encara no feia calor i l’aigua estava fresqueta, ha estat un plaer. Ens hem apalancat unes tumbones a l’ombra i hem deixat passar el temps mentre navegavem riu amunt o a vall, mai ho tinc clar. Cap al migdia hem travessat l’exclusa d’Esna.

Hem arribat a Luxor amb la posta de sol. Hem sortit a fer una petita volta pel passeig marítim i ja hem vist el Temple de Luxor per fora que està a tocar. La pena del passeig marítim és que estan tots els creues amarrats i tapa les vistes. Acabem el dia a la coberta del vaixell gaudint de la fresca, del Nil amb les llums de la riba oposada, les barquetes passant i el horror de soroll dels motors dels creuers de fons que trenquen tot l’encant. Demà toca descobrir Luxor