Dissabte 23 d’abril

Avui ha tocat un altre plat fort. De primeres, sortida a les 4.30 del matí via Abu Simbel. Hem anat com senyors, en un cotxe per nosaltres solets. Pensàvem que ens afegirien a algún autocar però no. Si la reserva és de dos persones, doncs un cotxe. Des que surts d’Aswan entres al desert i no hi ha res més. Kilòmetres i kilòmetres de desert. És impressionant. A Abú Simbel hi han uns 280 km. Unes 3 hores amb una parada técnica.

Hem arribat sobre les 8 i el sol ja cardava. Que voleu que us digui. Si visites Egipte, ni que sigui un cop has d’anar. El temple de Ramses II és impressionant. Un altre temple que es va haver de traslladar per la presa d’Aswan.

El temple, originàriament estava escavat a la montanya. La montanya actual és artificial. Està situat al limit de l’antic Egipte i era per marcar territori. Ramses II fou un dels faraons més importants i l’home tenia l’ego pels núvols. Va tenir moltes dones i múltitud de fills. Va construïr aquest temple situant a l’entrada 4 escultures gegants d’ell mateix. Per si no quedava clar. Ens han explicat que estava en guerra amb Síria i l’estava perdent però lluny d’acceptar-ho va omplir el temple d’escenes béliques a on ell aplasta a l’enemic. Un clar exemple de manipulació mediàtica. Es veu que al final va haver de pactar casant-se amb la filla del rei sirià que era molt lletja. Però això no ho va plasmar al temple. Ramses II estava molt enamorat de la Nefertari, que es veu era molt guapa i esbelta i que era la seva esposa preferida i a qui li va fer un temple al costat del seu.

La veritat és que el temple és impresionant i els relleus interiors amb escenes béliques són preciosos. M’han agradat moltíssim.

Dades pràctiques, fa molta calor. Es veu que al juliol-agost arriben a temperatures de 50°. Nosaltres hem estat sobre els 35° però la sensació ha sigut dura. Alerta, hi han mosquits. A El Caire no hi havien però a Aswan sí. A mi m’han matxacat la cama esquerra, n’he comptat 15 picades, a la dreta cap.

Hem estat aproximadament una hora i mitja. Hem pogut estar al nostre aire observant i fotografiant. I després, 3 hores i pico més de tornada a través del desert, evidentment sobant. I em preguntareu, val la pena? Doncs jo crec que sí.

Una altra cosa curiosa és que del nostre vaixell hem sigut els únics que hem anat. El vaixell està mig buit. Quan vas al menjador t’adjudiquen una taula que serà la mateixa els 4 díes. A qui ens han posat al costat? A l’únic nen petit que crida tot el dinar. Com no!

Hem tornat just per dinar, aquesta vegada bufet lliure menú italià. Que voleu que us digui, a mi els bufets lliures sempre m’han semblat cutres. Després una estoneta de descans. Durant el dinar el vaixell ha salpat camí de Kom Ombo.

A les 17.00 hem sortit a visitar el temple. Tots els creuers amarren just enfront. La imatge general és decepcionant però és clar, nosaltres formem part d’aquesta marea turística. Són uns quants creuers que naveguen alhora, l’Isidre diu que va comptar 15. I tots tenim la mateixa destinació i arribem alhora.

El temple de Kom Ombo és d’época Ptolemaica, això vol dir greco-romana. Per tal que la població acceptés a governants estrangers el què van fer és construïr un temple presentant al governant com un faraó egipci coronat per deeses egipcies i protegit pel seus deus. Com que resulta que encara i així hi havia gent que no estava d’acord en donar les seves ofrenes a l’estranger, van dividir el temple en dos parts simètriques, una per l’intrús i un altre pel deu Horus. Darrere del temple hi han unes inscripcions amb formes d’instrumental mèdic i es diu que potser hi havia un hospital. A part, en les inscripcions hi ha un calendari marcant les estacions i instruccions sobre les quantitats d’ofrenes que havien de portar i que en realitat eren els impostos a pagar.

Una altra curiositat i que veurem en altres temples és que en época en què el cristianisme era perseguit, els cristian van crear llocs de culte dins dels temples. El de Kom Ombo té inscripcions de creus i, a part, es van dedicar a destruir totes les imatges egipcies. Tant macus ells, estimant al pròxim i el seu llegat.

De tornada ja va ser pràcticament l’ hora de sopar, sobre les 19.30, a nosaltres ja ens va estar bé perquè estavem realment cansats. Aquesta vegada bufet lliure menú egipci, bastant millor que al migdia. A les 21.00 hi había ball de disfresses cutre saltxitxero però nosaltres vam anar a dormir, vam caure rendits al segon. A més al dia següent tocaba tornar a matinar a les 5.30.

La tonteria del dia.