Diumenge 17 d’abril

Finalment, entre pitos i flautes ens vam anar a dormir a les 4 de la matinada. Ens havíem plantejat pendren’s-ho amb calma i dormir però jo a les 7 ja estava desperta. I encara que hem fet el manta cap allà les 10 ja habiem esmorçat.

Primer ens hem ocupat de les coses pràctiques. Canviar diners. Gràcies a les indicacions d’un senyor encantador hem descobert que es pot canviar diners a través d’un caixer, com canvia tot!!

Després, aconseguir una targeta SIM per tenir dades al telèfon.  Hi ha botigues vodafone i orange per la ciutat. T’ho gestionen tot. 8 gigues per 15 díes,  41€, és el país on m’ha sortit més car.

Un cop ho hem tingut ens hem plantejat voltejar per la zona. L’hotel és  molt senzillet però està molt ben situat, la gent que ho porta és molt agradable i és cómode. Hem començat a patejar però la calor començava a apretar de valent i en aquestes hores del migdia no semblava gaire interessant. El Cairo és una ciutat de 20 milions d’habitants, molts dels seus edificis tenen un aspecte com d’haver passat una guerra, em recorda imatges de Beirut de l’època. És una ciutat gris, amb una calitxa de color ataronjat. Dona la sensació que està en obres permanentment. Venint de l’aeroport a les 2 de la matinada estaven treballant en un munt d’obres. També hi han molts edicifis amb andanes d’infart en restauració. És caótica, bruta i molt sorollosa. Hi han pocs semàfors que quasi cap cotxe fa cas i passen les cruïlles tocant el claxon, la qual cosa marca qui passarà,  el tema està en què piten tots. És estressant i esgotador mentalment. Per altra banda, per creuar el carrer t’has d’armar de valor i anar passant encomanan-te a les forçes del univers perquè no t’atropellin o arrimar-te al primer natiu que trobis que vol creuar i passar al seu costadet.

Cap allà les 13 estavem destroçats per la calor i sense trobar gaire interés en el què veiem. Així que hem buscat un restaurant a la guía i ha sigut tot un encert, el  Abu Tarek. La veritat és que no trobem llocs per dinar anant pel carrer. Són restaurants que així de cop i volta no veus com una opció per dinar. Principalment, perquè a l’entrada ho tenen montat per menjar per emportar i són establiments molt caòtics. Al Abuk Tarek només tenen un plat, el kushari. Boníssim i tots dos amb begudes ens ha costat només 4€. Allà ens hem recuperat de la calorada. En sortir hem anat a descansar a l’hotel. A les hores del migdia cau foc. És molt curiós que els edificis tenen les porteries obertes i quan pases pel davant surt un aire fresquíssim. A l’habitació s’està fresquet i no necessitem possar l’aire condicionat.

Cap allà les 18 voliem anar cap el barri Copto però he llegit que tots els edficis per visitar tanquen a les 16. Així que hem canviat de plans i hem decidit apropar-nos a una mesquita del barri musulmà. Li hem preguntat al conserge de l’hotel que ens costaria anar en taxi i ens ha aconsellat anar passejant. Tot un encert, a mig camí, just quan una avinguda es converteix en una via elevada a la part de sota comença una mena de mercat caòtic que s’extén per tots els carrerons medievals del barri musulmà. Hem entrat en un mercat que estava mig tancat pero al•lucinant, no apte per estómacs delicats. I hem recorregut tot el barri,encara que cap a aquesta hora ja començaven a tancar. De tornada hem passat per la mateixa zona del matí i no tenia res a veure. Estem en época de Ramadan i quan baixa el sol comença la festa. Hi havien nois repartin aigua a la gent que passava. Pels carrers portaven menjar per les comunitats i hem vist espais reservats on menjaven tots junts. A més avui hi ha una juerga espectacular relacionada amb diumenge de rams que no he acabat d’entendre i que espero acabi aviat perquè retumba l’habitació. Per cert, hem sopat en un lloc de falafels amb varis plats diferents i hem pagat 6€. El menjar és baratíssim i molt bo. I fins aquí el primer dia, demà més.

P.D. La tonteria del dia. Hem volgut comprar una llauna de refresc en un dels milers de mini botiguetes tipo colmadillo. Al preguntar-li el preu el senyor, molt gran, ens parlava en àrab. Com que no l’enteniem ens ha mostrat els diners, 11 coses egipcies. L’Isidre comença a treure bitllets petits i el mateix home li ha agafat 7 coses i ha dit que ja estava bé. O sigui que el home ha regatejat per l’Isidre. Ens hem pixat del riure.