Dissabte 16 d’abril.

Per fi. Després d’una pandemia i d’haver endarrerit dos anys el viatge per celebrar els nostres 25 anys junts, iniciem aquest viatge a Egipte. Estic molt emocionada per varis motius. El primer, per tornar a viatjar malgrat les angoixes preliminars, que no puc evitar. El segon, és tornar a viatjar amb l’Isidre, ens fa molta il•lusió. El tercer, és descobrir un país al qual no m’havia plantejat mai anar-hi i, a arrel de decidir-ho i començar a buscar informació em sembla flipant no haver anat ja.

Total, que per estalviar-nos uns calerons vam trobar uns vols amb una escala…de 10 hores…a Viena. I quina millor idea que anar a Viena a dinar i descobrir el centre el qual desconeixem.

A veure, què passa quan vas a pasar 15 díes a un pais amb una temperatura mitjana de 35°? Que portes ropa lleugera, no? I que passa si l’escala llarga d’un dia la fas en una ciutat que està a 8°? Doncs que et geles, i sí «sarna con gusto no pica» però collons, quin fred. Ho hem sobreportat amb els polars lleugers per l’avió i apa tu que només són unes hores.

De Viena hem visitat el centre, la zona de la Catedral i un relotge que pensavem que a l’hora sortirien algunes figures i resulta que només ha donat les hores. La conya és que no hem sigut els únics que hem anat allà a esperar el canvi d’hora. Les figures van girant a poc a poc durant tot el dia.

També hem anat a veure l’edifici Hundertwasserhaus característic per semblar una mica de compte de follets i que contrasta amb la geometria i la perfecció de la resta d’arquitectura. Viena és perfecta, monumental, amb uns edificis impecables, en tons pastel i blanc. Neta i brillant malgrat estigui ennovulat. M’ha cridat l’atenció que en la majoria de carrers no hi han arbres i per tant, llueixen molt més els edificis i el terra està molt més net però també li confereix un aspecte no sé, com més fred, més desangelat. Trobava a faltar l’arbrada barcelonina malgrat l’alergia i la sucietat primaveral.

No hem tingut temps de visitar cap edifici. Hem aprofitat per entrar en calor a l’hora de dinar i en una cafeteria a mitja tarda i hem tornat cap a l’aeroport.

Tot ha anat sobre el previst. Amb la tonteria ens posavem a dormir a les 4 de la matinada però ja estavem a El Cairo i ara sí, ja comença el Viatge.