Després de visitar el Museu per la Pau d’Hiroshima i dinar, vam agafar el tren cap a Osaka. La impressió en arribar és que Osaka és una ciutat molt bèstia, molt gran i molt boja, la veritat. També vull dir que totes les estacions de trens i metro al Japó són enormes, no només són estacions, són estacions i centres comercials i nusos logístics i refugis climatics alhora. És tot un món, cada estació. I a Osaka, cada estació de metro és que són tan enormes, que les sortides al carrer estan numerades i en alguna n’hem trobat fins a 22 sortides. El google maps en les indicacions et diu per quina sortida has d’anar i menys mal perquè entre una i una altre poden haver-hi molts metros.

Bé, vam localitzar l’hotel, que està lluny i a prop del centre, perquè tot és tan gran que no saps. Aleshores ja se’ns va fer tard i ens vam dirigir a la part més coneguda de Osaka, Dotombori. I bé, és super locu, vull dir, rètols per tot arreu, altaveus amb els anuncis al mig del carrer, i moltíssima gent, evidentment. Dotombori és, principalment un canal on hi ha tot de restaurants i centres comercials i rètols gegants a les façanes dels edificis, fins i tot una noria integrada en una façana i tots els carrers que hi han al voltant.

El que sí que hem trobat aquí a Osaka és més descontrol, més boig tot, més brutícia, inclòs en algun racó olor a pixum o burilles de cigarretes pel terra, bastant gent tirada o pidolaires i tot una mica més descontrolat. Això és molt més boig, és un altre Japó.  He llegit que Osaka era históricament la ciutat dels comerciants, de la gent pràctica,  del carrer, de l’humor i que la resta del pais els veuen com a més «canalles».

Pels carrers del voltant de cop i volta et trobes carrerons petits amb fanalets i Izakayas i allà enmig un petit temple, i gent fent petites oracions, d’allò més curiós.

Vam sopar per allà un lloc de gyozas molt bones, vam fer una volteta i ja cap a l’hotel a descansar.