Aquest matí hem sortit d’Hiroshima i hem anat a Miyajima, que és una illa que hi ha una mica més al sud.
Per arribar-hi hem agafat un tren i després un ferri que anava a petar. Hi ha ferris constantment d’anada i tornada d’una illa a l’altra i tots plens. També ha coincidit que era diumenge i m’imagino que això també afavoreix que gent local faci l’excursió fins aquí.

Sobre les deu o així hem arribat i hem decidit agafar un telefèric que puja amunt d’una muntanya on hi han temples i unes bones vistes panoramiques. Hem decicit pujar de primeres perquè aquesta illa és famosa pel temple Itsukushima amb un tori enorme dins del mar. I tothom que arriba amb el ferri, doncs, se’n va cap al temple. Així que hem anat cap amunt.
Hem arribat a la cua del telefèric i al final hem estat com potser uns 40 minuts esperant per agafar-lo, o sigui que molta gent ha pensat com nosaltres. La pujada és impressionant perquè és una muntanya molt boscosa, amb un bosc molt dens, i a la cabina anàvem en silenci i se sentien els ocellets. A arrel de veure molts troncs morts hem buscat informació i hem llegit que era un bosc molt antic, que molts troncs estan morts de manera natural o també pels tifons, i que es deixen pel tema de la biodiversitat, del subsòl i que és un bosc que es manté per si mateix.
Un cop a dalt, doncs hi ha unes vistes molt xules de la badia, es veu a la llunyania Hiroshima, hem estat també buscant informació, i des de l’illa de Miyajima l’explosió de la bomba atòmica la van veure i els hi va arribar l’ona expansiva, en linia recta estem a 20 km. Molt impressionant.

Per cert, en aquesta illa també hi han cérvols però són més tranquis que els de Nara.

Hem fet una volteta per allà dalt i després de baixar hem anat a dinar, a un restaurant molt d’estar per casa, amb taules baixes per seure en tatami i taules occidentals (molts restaurants tenen les dues opcions), al poble hi ha un carrer ple de parades de menjar, artesania i alguns restaurants i durant el dia està a petar de gent. Després hem visitat el temple, que és molt curiós perquè està tot fet amb unes passarel·les sobre pilons, i el tori que simbolitza l’entrada al temple. La historia és que antigament l’illa era sagrada i només la podien trepitjar els monjos, aleshores van construir el temple sobre el mar perquè la gent pogués anar a pregar sense trepitjar terra. Una altra curiositat és que hi ha marea baixa i alta. Quan és alta el tori sembla que floti, quan és baixa pots anar caminant fins a ell.

Un cop visitat hem pujat a l’hotelet, que és un hotelet molt cuqui, que està amunt d’un carrer cap a la muntanya i és d’aquell típic hotel que et donen un kimono —que no sé si es diu així, però bueno, un kimono— i té onsen, que són banys públics separats per homes i dones.
Eren sobre les cinc i hem decidit baixar a l’onsen. Jo quan he arribat hi havia una noia que poc després ha marxat i he estat completament sola.
És molt xulo, és un lloc on t’has de rentar asseguda en unes banquetes petites i tens aixeta i cubell per tirar-te l’aigua. Després hi ha unes petites piscinetes d’aigua molt calenta per relaxar-te una estona. Una d’elles està a l’exterior amb plantes i un arbre. El lloc és molt macu, estil spa. La veritat és que ens ha vingut super de gust i ens ha anat molt bé.
Aleshores hem anat a fer una volta pel poble. El carrer comercial resulta que aquí, en aquesta illa, tanca a partir de les  5 o 6 de la tarda, tot.
Hem anat fins al tori perquè ja s’estava posant el sol i ha sigut molt maco de veure la posta de sol. A més a aquesta hora ja només hi ha la gent que es queda a dormir a l’illa i era un plaer de tranquil·litat i pau.
Després hem anat a sopar a un dels pocs restaurants que hi havia oberts fins a les 21. Hem provat l’ostra gratinada, que a mi em fa una mica d’angúnia, però la salsa estava molt bona.
I hem tornat al tori perquè ja era de nit, la marea ja estava baixa. Jo he baixat per apropar-m’hi el més possible perquè encara no s’havia retirat del tot l’aigua i ha sigut molt especial, realment el tori és impressionant.
Hem llegit que és tot de fusta amb peces senceres d’arbre i és enorme i estem molt contents d’haver arribat fins aquí, d’haver gaudit d’aquest espai.