El tercer dia ens va caure en dissabte i vam aprofitar per visitar el mercat ambulant del poble del costat el Mas de las Matas. A la plaça del poble hi havia un parell de paradetes de verdures on vam comprar uns manats d’espinacs frescos boníssims per compensar una mica els excessos, peeeroò resulta que en el carrer lateral, sota d’unes portalades hi havia un munt de senyores fent in situ tot de pastes dolces fregides, tipus rosquilles, tortes, flors i uns bollitos farcits de crema que ens deien menja’m, menja’m i és clar, no vam tenir més remei que comprar una bossa de cada, perquè anaven en bossa, malgrat que a les rosquilles i a les flors no vam arribar, però vam aconseguir tres tipus diferents de dolços i amb una ansia desfermada vam apropar-nos a una zona de safareigs a delectar-nos amb el segon esmorzar del dia. Fotos de la portalada amb les dones preparant els dolços no en tenim (error), ni de nosaltres menjant com marrans en mig del carrer, tampoc, estàvem massa ocupats. Però si tenim fotos dels impressionants safareigs, el poble té una ruta de l’aigua la mar d’interessant.

Un cop acabat el segon esmorzar i després de passar pel súper, Abenfigo no en té i és costum fer les compres al Mas de les Mates, ens vam dirigir amb el cotxe cap al Pont de Cananilles, una petita ruta que passa al costat d’un riu que ha deformat les roques i s’han creat petits gorgs, a l’estiu tothom va a banyar-se.

Vam tornar cap a casa a dinar, l’Isidre va fer unes botifarres amb seques que tombaven de bones. Per fer la maionesa amb all vam trobar una batedora tan antiga que tenia l’opció de posar la llum a 125, però va funcionar malgrat que semblava que en qualsevol moment petaria.

La tarda la vam aprofitar per visitar la «Valella» unes terrasses a la part de dalt del poble, propietat de ma mare, des d’on es veu el poble i a on el meu avi tenia oliveres (que actualment creixen salvatgement) i ametllers que estan tots morts. Malgrat això, el terreny està ple de farigola i romaní i vam aprofitar per fer una bona collita. Després vam passejar per un camí que va cap a una vall tancada que es diu les «Folles» on crec que el meu avi també tenia terres, però jo no sé quines són. De tornada vam visitar el cementiri que és molt petitonet i molt cuco i no en vam fer fotos, quines coses…

La tonteria del dia