El Diumenge vam començar la ruta visitant L’ermita del Llobedor. De camí a Castellote ens trobem amb una enorme paret de pedra, un túnel la travessa i un cop passat et trobes al mateix poble. Abans del túnel s’ha d’agafar la carretera que va cap a Seno, pel camí hi ha el desviament cap a l’ermita, està molt poc senyalitzat i el camí es converteix en un petit camí de terra. Ens el vam passar. L’ermita està en una altra paret frontal a l’esmentada per la qual raja aigua, l’espai està molt cuida’t i és curiós de veure.

Després de fer el vermutet a Castellote vam fer una volteta pels seus carrers, és un bonic poble construït al llarg de la vessant de la muntanya. Mentre vas pujant et trobes un munt de cases senyorials que t’indiquen la importància del poble. Vam trobar uns safareigs molt preciosos. A la part de dalt una gran església, amb unes boniques vistes de la comarca. A dalt de tot de la muntanya, les restes d’un gran castell d’origen àrab al qual no vam pujar perquè ja en teníem prou de pujades. En baixar ens vam trobar amb un munt de gent rodejant a un grup que ballaven jotas.

Vam agafar el cotxe i ens vam apropar a un bar-restaurant als afores del poble, però va resultar que tenien ple, decidirem apropar-nos a la següent parada, el poble de Molinos. Com som moderns i ens hem atontat, vam posar el GPS i no vam analitzar res més. Resulta que la sortida a la nacional estava per l’altra banda del poble. Així que el senyor GPS va decidir portar-nos per una meravellosa carretera secundària a través dels camps, en algun moment convertida en camí de pedres. Jo, que conduïa, vaig gaudir com una mona, l’Isidre anava patint per les rodes i per quedar-nos per allà atrapats i els amics al darrere anaven votant d’un costat a l’altre del seient tot i portar els cinturons lligats.

Finalment, vam arribar al bonic poble de Molinos, i és que de debò, tots els pobles de la zona són bonics i estan molt ben cuidats. Vam aconseguir dinar en l’únic bar obert unes tapes escandaloses de bones a un molt bon preu. En sortir, vam donar una volteta pel poble i ens vam dirigir a les Grutes de Cristal situades a 3 km. És una visita de 45 minuts guiades a través de 2 coves connectades. No són grans, però tenen formacions curioses i són boniques de veure. Per al guia que ens va acompanyar les sales són «bonitas, bonitas de verdad, fíjense ustedes que maravilla, pues estas formaciones són una preciosidad» jo és que em pixo amb els guies en general…

De tornada vam agafar la nacional des d’un principi i vam arribar sense problema al poble però ja al tard. Vam encendre l’estufa i vam fer unes partidetes de dòmino, però vam deixar estar el fuet per atacar unes bosses de barreja de fruits secs, tres en total i és que no tenim fi…

Dilluns va ser dia de recollida i retirada. Anar a una casa que està tancada tot l’any té aquestes coses. A part de la batuda general i recollir-ho tot, s’ha d’estar molt pendent de deixar-ho tot ben tancat. Un cop tancada i barrada vam iniciar el camí de tornada, però abans vam posar direcció cap a Valderrobles, un dels pobles principals de la comarca del Matarraña. Malgrat ser un punt turístic el poble és preciós, té un castell i una església a la part de dalt, i perdre’s pels seus carrers medievals és tot un plaer. Finalment, se’ns va fer l’hora de dinar i ho vam fer en una terrassa a l’altra banda del riu que passa per sota amb vistes al poble. I aquí ens vam acomiadar dels amics perquè anàvem en dos cotxes.

El camí des del nostre poble fins a pràcticament quan enllaces la Ap7 a Tarragona és ben bonic, es passa per paisatges impressionants, alguns ports de muntanya i un munt de petits pobles que apareixen aquí i allà. És una bonica manera d’acabar aquests bonics dies.