Flores és una petita illa en un llac unida per un pont a l’interior. La petita illa està tota construïda i, malgrat ser principalment turística té un bon ambient autòcton. La volta a la illa és pot fer ben bé en mitja horeta i tota la riba està ocupada per hotelets i restaurants. A l’interior hi ha una plaça amb una església i tot de carrerons amb cases, molts hotelets i moltes cases de la gent de Flores. Hi ha un embarcador amb zona de bany i tot i que l’aigua és calentona,  senta com aigua de maig després d’un calorós dia de ruta, perquè aquí fa una calor esperpèntica.

Per altra banda, Flores és un dels punts de partida per visitar el complex arqueològic de Tikal, un del conjunt de piràmides  maies més important que existeix.  El complex és inmens i un gran nombre de piràmides estan ocultes sota terra i grans arbres que li confereixen l’aspecte de turó. Però d’altres estan desenterrades o bé en procés de ser-ho, d’algunes han desenterrat la part davantera i han deixat el turó a la trasera.

Com que sabia que faria molta calor m’he llençat a la piscina i he anat, tota xula, amb xancles, perquè  les vambes  amb els mitjons em couen molt els peus i ho acabo passant fatal. Quan he arribat m’han dit que el recorregut era aproximadament de 7 quilòmetres . El camí va a través d’un bosc selvàtic d’una zona a una altra. La sort és que hi ha ombra. La realitat és que ho he portat força bé i he preferit acabar amb els peus cansats però no covats.

De tornada he anat directa al llac a fer una capbussada i he aprofitat per a fer la típica foto de posta de sol que d’aquest  viatge encara no tenia cap.

La lluna també es mereix una foto